Els partits catalans prenen posicions per a una llarga campanya electoral

Pere Aragonès ha afirmat per activa i per passiva la seva intenció d'esgotar la legislatura, i als partits de l'oposició no sembla importar-los gaire. Les eleccions catalanes seran com a molt tard el febrer del 2025. Si finalment hi ha un avenç, podrien celebrar-se com a molt aviat a la tardor del present any.

Tot i que encara queden mesos, els partits ja han començat a prendre posicions en el que es preveu com una llarga campanya electoral. La immigració, la seguretat i l'amnistia prometen ser els temes estrella de la campanya. Sobre aquestes qüestions, els partits ja han començat a definir la seva estratègia electoral.

Les enquestes assenyalen una clara majoria del PSC, encara que insuficient per governar en solitari. A més, l'independentisme no sumaria i el PP d'Alejandro Fernández estaria en situació de fer un salt important. Aquestes poden ser també les eleccions de les sorpreses, amb partits en crisi (Comuns, CUP, Ciutadanes) i forces que demanen pas com Aliança Catalana o l'independentisme indignat.

ERC, sense novetat al front

Després de molts dubtes i especulacions, Pere Aragonès ha confirmat que repetirà com a candidat i ha obtingut l'aval de la cúpula. ERC aposta pel perfil institucional del president de la Generalitat Però el desgast de la seva figura i el descrèdit del Govern poden arrossegar el partit al desastre electoral.

L'estratègia d'Esquerra passa per resistir la desfeta dels partits processistes i, amb un resultat decent, poder formar tripartit amb el PSC i els Comuns. La seva campanya electoral es basarà a reforçar l'ideari woke que promouen des del Govern, sobretot en matèria d'immigració. L'altre camp de batalla serà la defensa de la seva estratègia de la negociació a Madrid, amb el referèndum com a horitzó.

Junts o el retorn de Convergència

On sí que hi haurà canvis, i molts, és a Junts, que encara no ha decidit qui serà el seu candidat. Puigdemont apunta a les eleccions europees, així que el més probable és que el partit es decanti per Jordi Turull. Si la llei d'amnistia no arriba a temps, Josep Rull podria ser el candidat ideal per als juntaires.

A nivell estratègic, el partit ha iniciat un viratge per recuperar l'esperit de la vella Convergència. Junts es vol convertir en el partit de l'ordre a Catalunya per competir electoralment contra l'amenaça de Sílvia Orriols, i per això el seu enduriment del discurs en immigració. La seva campanya es basarà a assenyalar el fracàs del Govern i defensar la seva política a Madrid davant del servilisme d'ERC.

PSC i l'assalt al poder

El PSC porta tres eleccions consecutives guanyades a Catalunya però segueix sense provar les mels del poder. La candidatura de Salvador Illa té la missió de guanyar les eleccions i de governar, i els sondejos de moment li són favorables. La seva campanya es basarà a tornar el sentit comú després de deu anys perduts de processisme.

El PSC ha dut a terme una oposició relativament tova, fent moltes vegades de crossa del Govern. Durant la campanya és previsible que denunciï la incompetència del Govern, focalitzant temes com ara la seguretat i l'educació. Últimament també estan eradicant el bonisme del seu discurs sobre la immigració.

Comuns i CUP, en hores baixes

Els Comuns arriben a aquestes eleccions molt debilitats per la crisi entre Podem i Sumar que ha causat una allau de baixes. Els de Jéssica Albiach gairebé no canviaran res del seu discurs, i tornaran a recórrer al mantra de frenar la ultradreta. El seu objectiu, com ERC, és tocar poder gràcies a un tripartit.

Lo la CUP és encara més incert, perquè els anticapitalistes es troben en ple procés de refundació. El partit ja es va quedar sense representació al Congrés, i a les catalanes podrien perdre alguns diputats més. Per contrarestar la desmobilització, apel·laran al vot útil que garanteixi una majoria independentista.

El PP, llicència per somiar

El PP d'Alejandro Fernández ha esdevingut la gran proposta per fer front a l'aliança socialista-separatista. El seu desafiament a la direcció nacional quan Feijóo va trucar a la porta de Junts el va rellançar com a líder de la dreta antiprocessista. Els sondejos li donen entre 12 i 17 diputats (ara en té 3) i el situen com a quarta força política.

El PPC esdevé així el partit que recull la indignació per les concessions de Pedro Sánchez a l'independentisme. La campanya es basarà en explotar els temes de la immigració i la inseguretat, fent una esmena total a l'obra del Govern. Fernández parla de “dècada perduda” i la urgència d'un govern que torni el seny.

Vox contra tots

Després de l'explosió de les darreres eleccions, sembla difícil que Vox puguin aguantar el tipus i segons els sondejos perdrien entre dos i cinc diputats. Per revertir la tendència, el partit confia a l'ímpetu d'Ignacio Garriga. La mà dreta d'Abascal i polític emergent a Vox sap també què és el fang de la política catalana.

Vox també ha començat la precampanya utilitzant la tribuna d'oradors del Parlament per carregar contra la immigració il·legal i la inseguretat. Garriga apel·la a Vox com a única defensa dels barris empobrits i sotmesos a la pressió migratòria. A més de centrar-se en la crítica al PSC per la seva aliança amb l'independentisme, també intentarà guanyar terreny el PP assenyalant-ne la tebior.

Ciutadans, la lluita per la supervivència

Ciutadans, que ara té sis diputats al Parlament, podria desaparèixer per primera vegada del Parlament des de la seva irrupció el 2006. A diferència de Vox, que centra el discurs en la immigració, Cs s'enfoca en la lluita contra el separatisme. Els taronges també han començat a fer campanya traient banderes a la tribuna d'oradors.

El problema de Ciutadans és que també passa una crisi de partit, amb moltes fugues de dirigents i seriosos problemes econòmics. Amb els recursos limitats, el partit es vol centrar en les eleccions europees. Però si volen sobreviure han de mantenir el feu on van començar el seu camí, Catalunya.

Sílvia Orriols i l'ANC, dues incògnites

Sílvia Orriols vol donar la sorpresa al capdavant d'Aliança Catalana, presentant-se com a alternativa al processisme i les polítiques bonistes. L'independentisme identitari defensa més controls migratoris i una declaració unilateral d'independència. De moment ja ha aconseguit marcar l'agenda política dels partits tradicionals.

L'altra incògnita és la llista cívica que vol impulsar l'ANC per ser una alternativa a ERC, Junts i la CUP. La militància votarà entre l'1 i el 14 de març si volen que es faci la llista i després hauran de decidir qui l'encapçala. La intenció és arreplegar la indignació de l'independentisme contra la traïció dels partits processistes.