El partit islamista amb llaços a Catalunya que han il·legalitzat al Regne Unit

Des de l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza, a l'octubre de l'any passat, el Partit de l'Alliberament Islàmic (Hizb ut Tahrir) ha estat el més actiu en la crida al gihad global a sòl europeu. Especialment al Regne Unit, on els seus líders fa mesos que profereixen proclames homòfobes i antisemites. Per això, el ministre de l'Interior, James Cleverly, ha anunciat ara la seva il·legalització imminent.

Hibz ut Tahrir és una organització fonamentalista islàmica que aspira a la consecució d'un califat mundial. Fundat el 1953, compta amb al voltant d'un milió d'adeptes a més de 40 països de tot el món. La seva activitat s'ha intensificat les darreres setmanes, amb manifestacions a favor de Hamàs i contra l'existència de l'Estat d'Israel.

Aquesta organització islamista radical té també les seves ramificacions a Catalunya, especialment activa en ciutats com Barcelona i Badalona. Un dels seus principals reptes és estendre les seves idees a les societats occidentals. La pregunta ara és si Catalunya (i Espanya) seguiran els mateixos passos que el Regne Unit, per il·legalitzar aquest partit.

Serà il·legalitzat també a Espanya?

El ministre de la Seguretat del Regne Unit ha signat una ordre de prohibició del Partit de l'Alliberament Islàmic. A partir d'ara, qualsevol mostra de pertinença o suport a aquesta formació es considera un delicte. El motiu, la difusió de l'odi i els valors que ataquen els fonaments de la civilització occidental.

Seran Espanya i Catalunya les següents a fer aquest pas, atesos els precedents d'aquesta organització? El Hibz ut Tahrir ja va estar al focus de la policia espanyola com a important centre de captació i adoctrinament de joves després de la guerra de Síria. Molts, després, eren enviats a combatre en zones de conflicte.

Segons un informe de la Fiscalia a l'Audiència Nacional, el partit “promou un fort odi antioccidental contra els que assenyala com a enemics de l'islam”. Va ser especialment actiu a la guerra de Síria, amb connexions amb organitzacions terroristes com Al-Qaida i Al-Nusra. A Espanya, Barcelona va ser des del principi un dels centres d'operacions de captació i adoctrinament de joves.

Badalona, centre de reclutament

Abans de l'ofensiva israeliana a Gaza, la policia tenia controlats 150 membres actius de l'organització a Espanya. Els líders són sobretot palestins i sirians, però la carn de canó són marroquins, principal focus d'immigració islàmica al país. Actuen en petites cèl·lules de cinc o set membres, per evitar cridar latenció.

L'ofensiva a Gaza ha reactivat aquest tipus d'organitzacions que anomenen la gihad global en defensa de Hamàs i del poble palestí. Regne Unit seguia sent la base principal de l'Hibz ut Tahrir a Europa. Però la seva il·legalització obre la porta al seu trasllat a un altre dels països europeus on continua activa.

La policia tenia constància d'una preocupant concentració d'activitat de Hibz ut Tahrir al carrer Calderón de la Barca, al barri del Pilar de Badalona. Allà, la policia va detenir alguns dels caps islamistes que cridaven a imposar la xaria (llei islàmica) a Espanya. Juntament amb Cornellà, Badalona va ser el principal centre de captació de combatents de l'Estat Islàmic durant els anys d'apogeu.

Més perillosos que mai

L'activitat de la policia i els serveis secrets es va incrementar exponencialment amb l'inici de l'ofensiva israeliana a Gaza. En els darrers tres mesos del 2023 es van succeir les detencions per propaganda o activitats terroristes a Espanya. Això fins i tot va portar a convocar el consell de seguretat, que va elevar el nivell d'alerta terrorista a 4 reforçat.

Interior va organitzar un pla específic de seguretat per a les festes nadalenques, amb el temor d'un possible atemptat gihadista. La policia continua alerta davant l'amenaça islamista, procedent d'organitzacions com Hibz ut Tahrir. Sorprèn però la permissivitat cap a aquest partit, en comparació amb el que han fet les autoritats britàniques.

El partit segueix molt actiu a Espanya, Alemanya i Dinamarca, els tres països on podria reubicar la seu principal. La policia controla sobretot la seva activitat a les xarxes socials i la radicalització dels fidels a les mesquites salafistes. En tot cas, resulta inquietant la presència d'aquest partit els militants del qual no tenen carnet, però sí un desaforat odi a Occident i als valors que pretenen destruir.