El País Basc vota una nova era més allunyat que mai de Catalunya

Ha arribat el dia, els ciutadans del País Basc estan cridats a votar des de les 9 del matí i fins a les 8 del vespre. En total, 1.795.206 electors escolliran el futur Parlament i, de facto, un nou Lehendakari per a una nova etapa.

Imanol Pradales, de 48 anys i del PNB, té totes les paperetes per substituir el seu company de partit Íñigo Urkullu. Tot i això, per primera vegada en democràcia els nacionalistes podrien no ser la formació amb més vots. Pello Otxandiano, de 41 anys i cap de cartell de Bildu, es podria imposar per la mínima tant en vots com en escons.

Són, doncs, les eleccions més obertes de la història d'Euskadi, pel que fa al resultat. La política de pactes sembla clara: El PNB i el PSE governen junts i no hi ha cap motiu perquè no reeditin el pacte si arriben a la majoria absoluta, 38 diputats. Els pronòstics marquen que els nacionalistes bascos obtindrien entre 28 i 30 diputats, mentre que els socialistes es mourien en una forquilla d'entre 9 i 11. Sembla plausible, doncs, que aconsegueixin sumar més de la meitat dels escons.

No es contempla ara mateix cap altre escenari que no impliqui el PNB i Imanol Pradales. Podríem veure un govern seu en minoria, però sembla poc probable que Pello Otxandiano pugui assolir la lehendakaritza encara que guanyi en vots i escons al PNB. Més encara després de les paraules aquesta última setmana sobre ETA, evitant titllar-la d'organització terrorista i creant una polèmica del no-res.

En cas contrari, Imanol Pradales ha anat trobant el to durant la campanya i s'ha allunyat d'un perfil més informal per optar per un estil més conservador. El PNB fa uns mesos que viu condicionat per Bildu i sembla que ha entès ara -encara que potser és massa tard- que copiar mai no surt bé.

Un País Basc allunyat del Procés

L'independentisme basc continua sent minoritari i això ho han entès tant el PNB com Bildu en aquesta campanya. Tots dos treuen a la llum el seu nacionalisme i llancen missatges a Pedro Sánchez per demanar més autonomia i competències, però res de parlar d'independència. Fins i tot Bildu porta al seu programa la idea d'estat confederal.

Els bascos ja són de facto poc dependents de Madrid i el seu vot va més enllà de la bandera. O això sembla veient que uns 58 diputats de 75 seran nacionalistes. El votant més d'esquerres i jove es decanta per Bildu i abandona Podem, mentre que el conservador opta pel PNB, que ara juga a ser més modern i centrista.

Socialistes i populars obtindran entre tots dos entre 16 i 20 escons, mentre que Sumar podria arribar als 3 i Vox repetir el seu únic diputat.

Succeeixi el que succeeixi, doncs, el Procés no arribarà al País Basc. Si segueix el govern entre el PNB i el PSE, els nacionalistes continuaran sent socis de Sánchez a canvi de contrapartides, mentre que si -encara que sembla impossible- Bildu arriba al poder, la idea seria copiar el model actual d'ERC, allunyat de la unilateralitat i el referèndum sense pacte.

Descartada qualsevol opció d'independència, Bildu i el PNB busquen diferenciar-se parlant d'un nou acord amb l'Estat. Mentre que els primers parlen d'un pacte confederal, els segons aposten per un Estatut amb relacions bilaterals, com ja passa amb el concert econòmic.

Les paraules d'Otxandiano sobre ETA les ha aprofitat també Pradales per diferenciar-se i atacar Bildu. De fet, a l'últim debat, el candidat del PNB fins i tot es va posar per primera vegada corbata, mostrant un perfil més conservador després de tota la polèmica sobre ETA.

El País Basc sembla que en certa manera ha après de Catalunya per no cometre els mateixos errors. Mentre el partit d'Otegi vol ser un PNB woke com ERC, els nacionalistes de tota la vida pretenen mantenir el poder rejovenint el seu líder i mantenint els bons manant al partit i al Congrés.

D'aquí a poques hores sabrem qui ha guanyat les eleccions basques i, potser, fins a quin dels dos serà de segur Lehendakari. El que és clar és que el País Basc no vol ser Catalunya ni cometre els mateixos errors d'aquesta darrera dècada.