Pagar més per l'aigua: el remei de la Generalitat després de la deixadesa davant la sequera

Han cantat Bingo. Enhorabona, ciutadans de Catalunya: després de pujar l'IBI a la majoria de ciutats, ara ha arribat el moment de la tarifa de l'aigua, que augmentarà aquest 2024. Alguns ja ho estan patint, com a Reus o Barcelona, però per si de cas director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, demana que pugi a tot arreu. "Les tarifes de l'aigua han de pujar; no hi ha pas volta de full”, assegura Reyes.

El director de l‟ACA va fer aquestes declaracions als responsables de les companyies d‟aigua de Catalunya, els que decideixen les nostres tarifes de l'aigua. "Tenim un any al davant. Les ordenances del setembre i l'octubre es comencen a tramitar; i, per tant, us animo que en tots aquests mesos fem una reflexió", va afegir. És a dir, un alt càrrec públic, nomenat per un govern d'esquerres, demanant als responsables que pugin tarifes. Segons Manuel Reyes, hem de ser els ciutadans, els que paguem els costos de l'aigua. "Les tarifes han de pujar. És indiscutible. És així de fàcil. Les tarifes han de pujar. L'aigua en un municipi del Priorat costa 10 cèntims el metre cúbic. Un metre cúbic són 1000 litres, 10 cèntims, 1000 litres!”, assegura.

El primer que he fet és revisar la factura de l'aigua. Pago cada dos mesos uns 50 euros, gairebé 25 euros mensuals. D'aquests 25, només 10 són per consum. Però compte, consum mínim de 20 m3 als quals mai he arribat, ja que a casa gastem una mitjana de 7 m3. És a dir, que pago per aigua que no consumeixo. A la meva factura surten altres conceptes com el cànon de l'aigua de l'ACA -uns 6 euros-, conservació i clavegueram. Això sí, a la meva factura em demanen que faci un consum responsable, encara que podria gastar els 20 m3 que pago religiosament.

Tot i això, un dels màxims responsables de l'aigua a Catalunya demana pujar tarifes, quan seria eficient revisar consums mínims, tarifes abusives i portes giratòries al sector de la gestió de l'aigua. Però no, la Generalitat continua entestada a creure que ha de tractar els ciutadans com a menors d'edat. Nosaltres hem d'assumir tots els costos, encara que paguem més dels litres que consumim. Nosaltres hem de pagar més per “adonar-nos” que “l'aigua no cau del cel”.

S'ha parlat molt de la sequera del 2008 i com va condicionar la vida dels catalans. Van arribar a mobilitzar un vaixell des de Tarragona amb aigua després de mesos d'obres al Port de Barcelona. Només un altre vaixell va arribar després. Què s'ha fet des de llavors per evitar restriccions davant d'una nova sequera? Pràcticament res.

És trist afirmar-ho, però la Generalitat ha gastat els darrers 15 anys milions d'euros en moltes coses, però la gestió de l'aigua no ha estat una prioritat. Només l'actual sequera ha tret l'administració catalana de la seva letargia. I a instàncies de la Comissió Europea, que feia temps que demanava a Catalunya un pla per reduir la dependència de la pluja. El nostre Govern, el dels vuit milions i el que posa "la gent al centre de la seva gestió", només té un pla per a la sequera des de fa un any.

Serà a partir d'ara -això diuen- quan s'invertiran 2.400 milions d'euros en noves infraestructures per obtenir aigua i reaprofitar-la. Samuel Reyes presentava el pla i assegurava que la intenció era no apujar el cànon de l'aigua de l'ACA. El mateix que ara demana apujar les tarifes. Reyes és director des del 2021, però del 2014 al 2019 va ser l'adjunt al director de l'Agència Catalana de l'Aigua. En un context normal, potser algú li demanaria responsabilitats perquè sembla evident que, una vegada més, Catalunya arriba tard a solucionar un problema.

Ara la Generalitat ens assegura que el 2027 ja no dependrem de la pluja per garantir el subministrament d'aigua. De moment, el que sabem és que avui s'inicien restriccions d'aigua a Girona i Barcelona i que les tarifes de l'aigua pujaran. Un cop més, ens tocarà pagar als ciutadans la poca planificació, la mala gestió i la deixadesa de la nostra administració.