El pacte a la mallorquina

L'acord entre PP i Vox a Balears es va anunciar ja fa gairebé un mes: 110 punts programàtics, una comissió de seguiment i govern en solitari per a Marga Prohens. Cares somrients i futur aclarit.

Però si es vol entendre el futur de la política balear, cal entendre els factors del delicat equilibri de forces entre els signants.

• El sector madrilenyista de Vox encapçalat per Jorge Campos, entroncat directament amb el desaparegut Círculo Balear, és incompatible amb el PP per les picabaralles personals derivades de la legislatura de José Ramón Bauzá. Aleshores, Campos va ser “premiat” amb un lloc irrellevant (director de la Fundació de Desenvolupament Sostenible) però va dimitir a les braves per encapçalar les protestes contra la “covardia” del PP en matèria lingüística.

• El sector agrupat al voltant del general Fulgencio Coll i la candidatura a l'Ajuntament de Palma, ja va xocar amb Campos fins al punt de necessitar la mediació de la direcció nacional de Vox. El resultat, la puntada de peu cap amunt: Campos se'n va a Madrid el 23J i deixa de destorbar per a l'acord amb el PP.

• Vox a Palma ha triomfat apel·lant a una dreta catòlica i il·lustrada, poc donada al ‘rejoneo’, el màxim exponent de la qual és la talentosa Gari Durán, exsenadora i actual número 2 de l'equip municipal. En canvi, el vot rural de Vox als pobles de la “part forana” entronca amb un tipus d'anticatalanisme autòcton molt menys donat a la subtilesa intel·lectual.

• El PP, per la seva banda, arriba vencedor a aquests pactes amb una motxilla ideològica totalment buida. Prohens és un producte d'aquesta època de yolandismo: somriures, referències als somnis i la felicitat, to afectuós, com d'infermera de geriàtric. Això és perquè l'actual PP és la pura espinada del partit, la raspa de la sardina que va sobreviure a l'estrall de l'època de Bauzá. Sandra Fernández, l'actual secretària general, solia ser la mà tova de José María Rodríguez, però després el “padrí” va entrar a la presó i el partit va seguir en marxa per pura inèrcia burocràtica. Prohens ja no té “famílies” o corrents ideològics per bregar. El PP actual no és més que una remenada de gent que al seu dia no va donar el cop de porta.

• El tema més espinós, el de la llengua al sistema educatiu, serà el gran win-win de la temporada, per a tots: Vox es presentarà com el gran artífex del canvi, el PP es presentarà com el que ha moderat les aspiracions de la “ultradreta”, l'esquerra tornarà als carrers i es retrobarà en un front comú per la cultura. És a dir: el problema no s'arreglarà, perquè en aquest desacord molts poden aparèixer com a herois a la Gran Guerra Cultural.