Qui és Ortésia Cabrera, la candidata trans de la CUP que ha causat enrenou a xarxes

Catalunya es troba immersa en la primera setmana de la campanya electoral. Els seus primers compassos, marcats pel protagonisme que ha pres Pedro Sánchez, han deixat en segon pla les diferents propostes dels partits. Tot i això, totes les formacions han iniciat ja el seu desplegament en forma de mítings polítics en tots els racons de la geografia catalana.

Dissabte passat, 27 d'abril, la cúpula de la CUP es va traslladar al sud de Catalunya per fer el seu acte central de campanya a les Terres de l'Ebre. A més de la seva cap de cartell per Barcelona, Laia Estrada, van intervenir a l'acte alguns dels candidats per la província de Tarragona. Ho van fer el seu número 1, Sergi Saladié, i també Ortésia Cabrera, número 3 de la candidatura tarragonina.

Precisament Cabrera ha estat protagonista les últimes setmanes d'una certa polèmica a les xarxes socials. Tot va sorgir el 10 d'abril passat, quan la formació anticapitalista va anunciar públicament que ocuparia el tercer lloc de la candidatura per Tarragona. La fotografia de Cabrera, que s'identifica i consta registrada com a dona, mostrava en canvi la seva aparença, amb trets habituals del sexe masculí, com el visible pèl pectoral.

Ortésia Cabrera, "militant trans, rural, neurodivergent, discapacitada i víctima d'abusos"

Però, més enllà de la seva imatge i de l'enrenou que va provocar a les xarxes socials com veurem a continuació, qui és Ortésia Cabrera? Són diversos els mitjans que apunten que, fins al 2022, mai no es va identificar com a dona. Cabrera va néixer a Amposta el 1989 i va cultivar la seva carrera com a artista, així com a l'àmbit de l'escriptura i el comissariat d'exposicions.

El seu canvi de nom i d'identificació de gènere no consta públicament fins al 2023, quan Cabrera ja tenia 34 anys. A més de la seva carrera professional, Cabrera acumula una trajectòria de militància en espais de l'esquerra independentista i anticapitalista, és a dir, a l'òrbita de la CUP. Segons la presentació de la seva candidatura, ha format part d'organitzacions com Maulets, Jóvens de les Terres de l'Ebre o el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, així com de mitjans de comunicació del mateix espai polític, com ara La Directa.

En l'àmbit més local, ja al seu municipi natal, Amposta, Cabrera està “vinculada al teixit associatiu i veïnal”, ha organitzat les festes alternatives de la capital del Montsià i també està “implicada a la cultura popular i a la lluita feminista”.

Sobretot, criden l'atenció els adjectius que la CUP escull per definir-la i que barregen informacions d'índole molt diversa. Al breu text que acompanya la seva presentació en algunes xarxes, es diu que Cabrera és militant “trans”, per la modificació del seu gènere; i se la qualifica també com a “rural”. L'enumeració segueix apuntant tres informacions més sobre Cabrera: és “neurodivergent, discapacitada i supervivent d'abusos sexuals en la infància”.

A més d'haver estat víctima d'abusos, els cupaires apunten a una discapacitat per part de Cabrera i a la neurodivergència, és a dir, la condició que presenten persones que pateixen trastorns com, per exemple, TDAH o autisme.

Onada de crítiques cap a la CUP per incloure Cabrera com a dona a la llista

Però a les xarxes socials, si alguns usuaris han aixecat la seva veu ha estat pel fet de ser considerada dona, definició que no coincideix amb el seu aspecte. Alguns consideren, fins i tot, que la seva inclusió com a número 3 a la llista de la CUP vulnera el principi legal de paritat. La llei indica que dues de les cinc primeres places haurien d'ocupar-les dones i consideren que Cabrera incompleix aquesta condició

“Un home traient el lloc a una companya dona. La CUP és un partit masclista”, apuntava un comentari a X. “Aquí un partit feminista usurpant el lloc d'una dona. Quina vergonya!”, deia una altra usuària.

“Els transsexuals abans teníem la decència de fer-nos la depilació làser perquè la disfòria ens fa voler assemblar-nos al sexe oposat per molt sexista que soni. Això d'avui dia és un acudit ple de 'jetes' i autoginefílics”, comentava una persona transsexual a Twitter.

Són només tres exemples de centenars de reaccions a les xarxes socials després de donar-se a conèixer la candidatura d'Ortésia Cabrera. La seva concurrència a les eleccions com a número 3 de la CUP, doncs, ha generat una important polèmica. Tot, en una llista que difícilment obtingui accés al Parlament de Catalunya: la CUP només va arrencar un diputat a Tarragona el 2015 i el 2021 i, ara com ara, les enquestes apunten a una punxada dels anticapitalistes.