Gabriel Rufián, el primer a sortir en defensa de Pedro Sánchez per l'accident ferroviari

El Gobierno de Pedro Sánchez repeteix amb la tragèdia de l'accident ferroviari d'Adamuz (Còrdova) l'estratègia de comunicació de l'apagada elèctrica: promet transparència quan es coneguin les causes mentre deixa que la incertesa s'apoderi de l'opinió pública. Un any després continua sense aclarir-se què va passar amb l'apagada, cosa que també podria repetir-se amb l'accident dels trens.

De moment ja són 41 les víctimes mortals de l'accident, encara que podrien ser més ja que encara no s'han aixecat els vagons sinistrats. De fet, les famílies s'han queixat de la lentitud i la gestió de la informació per part del Gobierno. A més, noves informacions semblen estrènyer el cercle sobre la responsabilitat del Gobierno tant pel manteniment de la infraestructura com per la gestió d'emergències.

Hi ha qui compara la gestió de la tragèdia d'Adamuz amb altres desastres recents com la DANA a València. Per sort, Pedro Sánchez té entre els seus socis un aplicat aliat que no dubta a sortir en la seva defensa quan rep atacs. Es tracta ni més ni menys que de Gabriel Rufián, que ha defensat la gestió del Gobierno de Pedro Sánchez en contrast amb la de Mazón a València.

Rufián ha utilitzat el seu canal de X per anomenar "facherío" i "anormals profunds" els qui comparen tots dos casos. Per a ell, l'accident ferroviari d'Adamuz ha estat "mala sort", i el Gobierno ha "atès i informat la gent des del minut u". En canvi, la DANA de València va ser "un desastre meteorològic anunciat i agreujat per la desídia i inutilitat d'uns càrrecs públics, entre ells un president que estava de patxaranes mentre la gent s'ofegava".

Rufián ha dit que "s'ha d'investigar i demanar responsabilitats", però insisteix que "la mera comparació és un insult a la intel·ligència". La seva defensa aferrissada del Gobierno, fins i tot davant informacions com a mínim sospitoses, reforça el servilisme acrític de Rufián cap a Sánchez.

Responsabilitat del Gobierno?

L'obstinació de Rufián a exculpar el Gobierno és la mateixa que la d'altres fervents sanchistes com Antón Losada, periodista i exdirigent del BNG. Ha sortit de manera contundent en defensa del Gobierno assegurant que "Espanya funciona bastant bé" i que s'ha actuat de manera eficient. No han trigat a recordar-li que va ser ell qui va culpar Renfe i Adif de la tragèdia d'Angrois quan governava el PP.

Sobre les causes de l'accident trigarem uns dies a conèixer-les, però a poc a poc se'n van limitant les possibilitats. Descartat l'error humà, s'obren ara dos possibles escenaris: un error en el tren d'alta velocitat Iryo, o un mal manteniment de les vies. Aquesta última opció apuntaria directament al Ministeri de Transports d'Óscar Puente, encarregat del manteniment de les infraestructures.

La realitat és que el tren Iryo, fabricat el 2022, havia estat revisat quatre dies abans de l'accident sense observar-se cap anomalia. Això reforça la possibilitat que hagi estat un mal manteniment de les vies. Puente, que va qualificar l'accident d'"estrany", nega qualsevol responsabilitat del Gobierno i assegura que la infraestructura havia estat revisada recentment.

Però les sospites dels tècnics se centren ara en una ruptura de més de 30 centímetres al rail. Això podria deure's a una mala soldadura, o a l'afebliment de la via a causa d'un desgast per la circulació o per la climatologia. Això quadra amb les queixes que des del 2023 hi ha hagut sobre vibracions i sacsejades en aquest tram de la via.

Un altre fet que apunta al ministre de Transports és la seva decisió, el juliol del 2025, de suprimir la unitat d'emergències que tenia com a funció prevenir accidents i organitzar la resposta davant situacions crítiques.