L'oportunitat que Salvador Illa i el PSC no haurien de desaprofitar

Passatgers, al tren. Catalunya ja viu un clima electoral inesperat, amb moltes incògnites i poques certeses. Una és que Salvador Illa parteix amb avantatge, està cridat a tornar a guanyar les eleccions i sembla molt difícil que no governi. Una altra realitat ja coneguda és que Junts i Esquerra no faran president el líder del PSC.

Tant Sergi Sabrià com Jordi Turull ho han dit diverses vegades: no contemplen formar Govern amb Salvador Illa, de manera que el panorama s'aclareix força. O bé hi ha un pacte entre processistes si arriben a sumar 68 diputats, o Salvador Illa és capaç de teixir una alternativa a Junts i ERC. I és aquí on el primer secretari té una oportunitat que encara no ha sabut aprofitar del tot: si realment vol trencar amb el procés, ha de ser valent.

És sabut que la política d'aliances al Congrés dels Diputats ha deixat el PSC amb les mans relativament lligades. Durant dos anys ha aprovat –o ho ha intentat almenys– els pressupostos de Pere Aragonès, evitant així provocar eleccions anticipades. Els vots d'Esquerra eren i són necessaris per a Pedro Sánchez, i Illa esperava torn.

La inestabilitat política actual a Madrid i Barcelona obre un nou escenari. En funció del que passi el 12 de maig, la legislatura espanyola pot col·lapsar, cosa que significaria l'adeu de Pedro Sánchez i una oportunitat per a Salvador Illa. Si és així, el PSC tindria les mans lliures per pactar amb qui volgués i fins i tot explorar la fórmula Barcelona, on Collboni va ser investit amb els vots de Comuns i PP.

L'oportunitat que ara té Salvador Illa

Per arribar a aquesta possibilitat, el PSC ha de decidir quin camí prendre. El processisme ja l'ha marcat com a enemic a batre i està disposat a deixar Catalunya a punt del col·lapse després de les eleccions. Aconseguida la llei d'amnistia, tota la resta passa a ser secundari al Congrés. Si no aconsegueixen governar ells la Generalitat, el bé comú passarà a un segon lloc.

És aquí on Salvador Illa no ha de desaprofitar l'oportunitat i cal esforçar-se per bastir una majoria alternativa. Té dos mesos per aconseguir-la, per convèncer aquells que recelen del PSC perquè creuen que pactarà amb Junts i/o ERC. És per aquí on els socialistes poden créixer. Si realment ofereixen a la ciutadania una nova etapa, “parlar del que realment importa als ciutadans”, han d'aprofitar qualsevol aliança que els permeti trencar amb el Procés.

Illa ja sap que només podrà arribar alguna mena d'acord amb Puigdemont o Junqueras si els altres són els presidents de la Generalitat. Se li permetrà entrar al Govern com a crossa com a màxim. Si no, tocaran noves eleccions, com fan els nens que s'enfaden i s'emporten la pilota perquè ningú jugui. El PSC no ha de caure al parany que li ha parat el processisme: ha de ser capaç de plantar una alternativa creïble i distanciar-se'n, perquè ja li han avisat que no li donaran els seus vots, tot i saber que el PSC sí que ho faria.

Després de gairebé quinze anys de Procés, potser ha arribat el moment d'una nova etapa, que només es pot iniciar sense els processistes. Sembla evident, oi? Doncs només ho pot fer Salvador Illa si és capaç de superar els rols actuals. Cal la valentia, doncs. També l'aritmètica: Si seguim la fórmula Barcelona, el PSC necessitaria sumar 68 escons, una cosa complicada ara mateix.

Ara bé, res no és impossible. I això passa per un PSC que surt a guanyar la partida, que confronta ERC i Junts i planta cara al processisme. Només així Salvador Illa podrà esdevenir president de la Generalitat.