Europa Press Òmnium i l'ANC escalfen la Diada de l'11 de Setembre
Criden a la mobilització massiva per bloquejar l'Estat
Hi va haver un temps en què la Diada de l'11 de Setembre era una jornada festiva per a tots els catalans. Ara és una mobilització independentista que arracona més de la meitat dels catalans i crida a la confrontació amb l'Estat. Al capdavant de l'ofensiva hi ha les entitats Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Especialment aquesta última, que crida a la “mobilització” l'11 de setembre per “exigir el bloqueig de la investidura”. Segons Dolors Feliu, presidenta de l'ANC, “l'11 de setembre la ciutadania ha de sortir a demanar la independència”. No es conforma amb el català al Congrés o l'amnistia, i apel·la a "demostrar que volem alguna cosa més".
També Òmnium, entitat cultural alineada amb l'independentisme ultra, crida a utilitzar la Diada per demanar “l'emancipació nacional”. Per al seu president, Xavier Antich, l'11-S és una oportunitat de “debilitar l'Estat i enfortir-nos com a moviment”.
Dues dates al calendari
Dolors Feliu (ANC) i Xavier Antich (Òmnium) han participat aquesta setmana un dels actes independentistes de la Universitat Catalana d'Estiu al sud de França. Els líders de les entitats han fet una crida a la mobilització massiva per pressionar els partits processistes. Deixen clar que una cosa són els partits, i una altra la societat civil.
L'ANC crida a la mobilització massiva | Europa Press
La radicalització de la Diada en els darrers anys ha foragitat no només a més de la meitat dels catalans sinó fins i tot a part de l'independentisme. L'any passat, sense anar més lluny, Esquerra i el president Pere Aragonès van decidir no assistir-hi. La presidenta de l'ANC ha ironitzat dient que “no es fan invitacions personalitzades”.
Les entitats han amenaçat a ERC i Junts amb mobilitzacions massives i permanents als carrers si no bloquegen les institucions espanyoles. Les primeres cites seran l'11 de setembre i l'1 d'octubre. Dues dates per marcar múscul i desafiar les cúpules dels partits processistes.
Desafiament als líders processistes
L'independentisme arriba a la Diada de l'11-S més dividit i radicalitzat que mai. L'escenari postelectoral del 23-J ha obert noves oportunitats per a un moviment que feia temps que era anèmic. Alhora, ha obert encara més la bretxa entre les cúpules dels partits i les seves bases.
El recent acord entre PSOE i Junts per la Mesa del Congrés ha escalfat els ànims dels independentistes més radicals. Puigdemont, fins fa poc figura intocable, ara és un traïdor i un botifler. Només la premsa subvencionada i indepes afins com Pilar Rahola sostenen el relat dels juntaires.
La crisi de confiança en els partits s'ha visualitzat amb l'avenç de l'abstencionisme independentista. Un abstencionisme que ja va restar molts vots a ERC, Junts i CUP el 23-J i que no es vol aturar aquí. Demanen castigar els líders processistes per la seva traïció.
Un nou independentisme
La crisi del processisme ha incentivat també un nou independentisme representat en partits com Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya. Aquestes formacions porten als seus programes la declaració unilateral d'independència i propostes per frenar la immigració. Van ser els que més van créixer a les darreres eleccions municipals.
Sílvia Orriols, nova líder de l'independentisme | Europa Press, ACN, E-Noticies
Tot i el rebuig d'una part de l'independentisme que els considera “l'extrema dreta” catalana, una altra part els veu com el futur del moviment. Mentre que ANC i Òmnium segueixen al capdavant de les mobilitzacions, aquests nous partits reclamen també el seu espai. L'11-S també pot ser la seva posada de llarg per competir per l'espai.
Més notícies: