ERC s'aferra als 'Països Catalans'

Aclaparat pels fracassos electorals i amb el Govern de la Generalitat penjant d'un fil, Pere Aragonès ha trobat un clau ardent al que aferrar-se. Es tracta ni més ni menys que els Països Catalans. L'independentisme institucional ha plantejat una nova ofensiva davant del govern conservador a la Comunitat Valenciana.

PP i Vox van signar un acord per eliminar les subvencions a entitats i associacions que promoguin els Països Catalans. En el seu lloc, s'aprovarà la Llei de Senyals d'Identitat per "protegir els valors, costums i tradicions de la Comunitat Valenciana".

Això ha soliviantat l'independentisme català, que veu perillar els privilegis aconseguits durant els anys del govern del PSOE, Podem i Compromís. El Govern Aragonès parla d'“atac a la llengua catalana”. I juntament amb les entitats llança una ofensiva per mantenir viu el concepte imaginari de “Països Catalans”.

Ofensiva pancatalanista a la Comunitat Valenciana

Els governs català i valencià feia anys que alimentaven la utopia dels Països Catalans. Es tracta del somni irredent de la unitat territorial de Catalunya, les Balears, una part del sud de França i el “País Valencià”. El govern de Ximo Puig va regar les entitats pancatalanistes amb generoses subvencions.

El Govern Aragonès surt en defensa d'aquestes associacions i promet defensar la “política lingüística comuna” als “Països Catalans”. Trencada la unitat de l'independentisme a Catalunya, al processisme només li queda la defensa de l'expansionisme català. D'aquí l'afany d'ERC pels Països Catalans i l'acció exterior.

L'ofensiva independentista a València i les Balears té dos eixos. D'una banda, el Govern de la Generalitat, amb Pere Aragonès al capdavant, i tot l'entramat cívic i cultural de les associacions pancatalanistes. I per altra banda, la negociació per la investidura de Pedro Sánchez i el preu a pagar als nacionalistes catalans.

El somni dels Països Catalans

Els Països Catalans comprenen una unitat territorial que té com a objectiu la secessió d'Espanya i el nexe d'unió de la qual és la llengua. Per això, el concepte està dotat d'una profunda càrrega ideològica, en un sentit antiespanyol. I és per això que la llengua és el principal motor d'aquestes associacions.

Els governs de Ximo Puig i Francina Armengol han contribuït durant anys a mantenir aquest somni viu. S'ha finançat entitats com Escola Valenciana, Plataforma per la Llengua i Acció Cultural. I s'ha difós la idea que tots aquests territoris comparteixen una llengua i una cultura comuns, i per tant, el dret a un Estat unitari.

L'ascens de la dreta a tots dos llocs ha estat el pretext per a una nova ofensiva del govern d'ERC a Catalunya. Una oportunitat d'or per marcar múscul ara que les coses pinten malament al principat. L'últim salvavides per a Pere Aragonés i els seus.