La nova llista 'indepe' agafa forma: com afectaria la política catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja ha mogut fitxa cap a la creació d'una nova candidatura independentista. Fa mesos que la seva presidenta, Dolors Feliu, amenaça amb la formació d'una llista davant la “inacció independentista” que, al seu parer, protagonitzen els partits 'processistes'. Feliu s'ha caracteritzat, des que ocupa el lideratge de l'entitat, per la posició aferrissada dels seus discursos, els posicionaments utòpics i diverses sortides de to que li han valgut sonores crítiques.

Fins ara, la concurrència electoral d'una quarta llista de tall independentista era una simple advertència. Tot i això, en els últims dies han transcendit els primers moviments de l'ANC per caminar en aquest sentit. La cúpula de l'entitat, dirigida amb mà de ferro per Dolors Feliu i els seus afins, ja prepara una consulta interna sobre la qüestió.

A l'assemblea general de l'ANC del mes de maig passat ja es va aprovar treballar en aquesta llista i fer aquesta consulta abans de finalitzar l'any. Rere aquesta maniobra, a més de Feliu, hi ha l'exdiputat d'ERC i Solidaritat per la Independència (SI) al Parlament, Uriel Bertran, ara responsable d'Estratègia de l'ANC. Els seus són els dos noms destacats de l'Assemblea que no només promouen la quarta candidatura 'indepe', sinó que en podrien formar part en llocs destacats.

Ponsatí i Graupera sonen com a possibles noms de la llista de l'ANC

Però quines cares visibles podria tenir la candidatura de l'ANC? 'El Confidencial' apuntava aquesta mateixa setmana a dos noms. D'una banda, el de Clara Ponsatí, actual eurodiputada per JxCat, malgrat que els darrers mesos ha discrepat públicament de l'estratègia de Carles Puigdemont. Ponsatí, que ha pogut tornar a Catalunya després de caure els càrrecs que pesaven sobre ella i que comportaven presó, es podria acostar a aquesta candidatura, molt més afí als seus postulats.

L'eurodiputada ja va formar part de la llista de l'altre nom que s'ha posat sobre la taula. Es tracta de Jordi Graupera, que ja va intentar una candidatura de característiques similars a l'Ajuntament de Barcelona, el 2019. Graupera, conegut per les seves col·laboracions mediàtiques a Catalunya, també és proper als plantejaments de l'ANC de Feliu i té una estreta relació amb Clara Ponsatí.

La llista de l'ANC també podria atreure perfils similars, com ara l'exdiputat de JxCat Josep Costa. Alhora, membres de SI, el partit d'Uriel Bertran —amb una estructura de mínims—, també podrien donar suport a la llista i integrar-s'hi.

La llista de l'ANC, amb poques opcions 'a priori'

Però més enllà dels noms que podrien integrar-la —només el temps traurà i donarà raons—, és interessant analitzar quin paper podria jugar la llista de l'ANC a les properes eleccions autonòmiques. D'entrada, la seva línia és clara: una candidatura amb la independència com a objectiu bàsic —potser únic—, políticament intransigent i de to radical en comparació dels partits 'processistes'.

Els precedents comparables a aquesta aventura no semblen gaire esperançadors. El 2010, Solidaritat per la Independència va aconseguir quatre escons al Parlament —amb Joan Laporta com a cap de cartell—, però es va enfonsar en la marginalitat dos anys més tard. La crisi profunda d'ERC, l'únic partit independentista a l'època, va afavorir la seva efímera aparició —a més de la cara visible de Laporta.

La candidatura 'Front Republicà', d'Albano Dante Fachin, va fracassar a les generals del 2019 amb 112.000 vots i cap escó. Jordi Graupera mateix, amb la seva candidatura a Barcelona, no va aconseguir passar del 3,75% dels vots i no va obtenir representació. Els dos envits van tenir lloc en un moment d'efervescència del 'procés' i, malgrat això, van quedar lluny d'aconseguir els objectius respectius.

La suma dels precedents amb la crisi que viu l'independentisme avui dia sembla que la candidatura de l'ANC tindrà complicat el seu repte. Els seus impulsors pretenen obtenir una representació mínima que els pugui donar la clau d'una eventual majoria independentista al Parlament. Tot i això, tots els indicadors tangibles semblen contraris als seus interessos.

Junts i Puigdemont, els principals damnificats per la llista cívica

Presumiblement, les desenes de milers de vots que obtindria la llista no serien suficients per entrar al Parlament. Tot i això, sí que podrien fer mal a les forces 'processistes', especialment a Junts per Catalunya. El perfil del votant de la llista de l'ANC es correspon amb un corrent que, els darrers anys, ha incorporat el partit de Carles Puigdemont.

Des de la creació del partit, Junts ha comptat amb el suport de sectors de cort més intransigent, propers a la línia de l'ANC. Representats per perfils com Laura Borràs, Míriam Nogueras, Aurora Madaula, Quim Torra o Josep Costa, milers de votants han confiat en Junts.

El cansament d'aquest sector de l'electorat —JxCat va formar part del Govern d'Aragonès, que titllen d''autonomista'— se sumaria ara a una probable investidura de Junts a Sánchez. La combinació d'aquests ingredients pot causar una fugida de milers de votants cap a la llista de l'ANC. La situació danyaria inevitablement l'expectativa electoral dels de Puigdemont, que aspiren d'entrada al sorpasso a ERC.

Un altre obstacle per a Orriols; tranquil·litat a ERC i CUP

Al costat contrari, ERC —més assossegada en l'àmbit sobiranista els últims anys— sembla que no té gaire a témer a la llista de l'ANC. Tampoc la CUP, amb un electorat fidel, concret i molt definit, es veuria significativament damnificada per la quarta llista 'indepe'.

En canvi, l'afectació sí que podria ser més gran per a l'alcaldessa de Ripoll, Silvia Orriols. Aliança Catalana ja ha anunciat que es presentarà a les properes autonòmiques. Si bé el seu principal distintiu electoral és el discurs respecte a les polítiques migratòries i culturals, el cert és que la formació també és de tarannà nacionalista i independentista radical.

La coincidència en la vessant nacional amb la llista de l'ANC, doncs, pot restar vots a una Aliança Catalana que opta a la representació parlamentària. Un repte que compta 'per se' amb dificultats i al qual no ajudaria gens la candidatura de l'entitat independentista.

Molts interrogants per endavant

La llista cívica de l'ANC, doncs, fa els primers passos davant els temors dels partits 'processistes'. Cal veure si, finalment, es fa realitat la candidatura i com influeixen altres factors importants. Les eleccions catalanes seran el febrer del 2025 o s'avançaran? La candidatura comptarà amb altres noms destacats?

S'enfrontaria directament a Puigdemont si aquest tornés a Espanya i fos candidat? Són incògnites determinants que es resoldran en els propers mesos i que marcaran, sens dubte, el futur del 'processisme' i d'aquesta possible nova candidatura.