Només Pedro Sánchez s'oposa al ‘pla Meloni’ per a la reforma del Pacte Migratori a la UE

Espanya torna a convertir-se en l’‘excepció’ europea. El Govern espanyol serà l’únic que s’oposarà a la reforma del Pacte Migratori per dotar els països membres de la UE de més eines per afrontar la crisi migratòria. Una reforma que porta el segell de Giorgia Meloni, i que preveu més deportacions i un mecanisme de solidaritat en el repartiment d’immigrants entre països.

Pedro Sánchez torna a utilitzar la ideologia per contrarestar el desgast del seu Govern davant els escàndols de corrupció. Igual que va fer amb Palestina, vol presentar-se com a últim reducte de l’esquerra per contenir l’onada reaccionària a Europa. El debat migratori li brinda una oportunitat única per aprofundir en aquesta estratègia, com a principal camp de la batalla ideològica entre esquerra i dreta radical.

Però l’obsessió ideològica de Sánchez debilita Espanya en el context internacional i sacrifica solucions pragmàtiques per a problemes urgents. La impugnació de la reforma del Pacte Migratori, que ha generat consens des de governs conservadors a liberals i socialdemòcrates, n’és el millor exemple. A què s’oposa realment Espanya?

Tres mesures de sentit comú

El Govern de Pedro Sánchez ja ha comunicat a la UE que rebutjarà dues de les tres propostes i s’abstindrà en l’altra. Espanya rebutja el reglament de tercer país segur, que permet a un estat membre vetar un sol·licitant d’asil si abans ha passat per un país prou segur. La delegació espanyola a Brussel·les, encapçalada per Fernando Grande-Marlaska, al·lega la inseguretat jurídica que provocaria la norma i el possible sorgiment de conflictes diplomàtics entre països.

Així mateix, Espanya rebutja el mecanisme de retorns proposat per Giorgia Meloni i acceptat per la resta de països per agilitar la devolució d’immigrants il·legals. El Govern espanyol s’oposa a la creació de centres de deportació fora de la UE, i adverteix que això pot vulnerar el dret internacional. A diferència de la resta d’estats membres, Espanya hi veu una vulneració de drets humans.

Així mateix, Espanya s’abstindrà en el nou mecanisme de repartiment solidari d’immigrants il·legals entre països membres, que preveu una modificació de la compensació als països de primera arribada. Per a Espanya, això és perillós perquè altera el concepte de responsabilitat. La delegació espanyola defensa que cal atendre les necessitats reals dels països de primera entrada i evitar que hagin d’assumir sols la càrrega inicial de les arribades.

Sánchez i Meloni, dos models oposats

Aquest debat evidencia els dos enfocaments oposats davant l’actual crisi migratòria. D’una banda, la visió pragmàtica per adaptar el model a les noves condicions, i de l’altra, l’enfocament bonista que reprodueix els mateixos errors que han portat Espanya al col·lapse.

Els resultats salten a la vista. Mentre Meloni ha aconseguit reduir substancialment l’arribada d’immigrants il·legals a les costes italianes, Espanya es consolida com a principal ruta de les màfies del tràfic de persones. La proposta de Meloni obeeix a una realitat urgent dels països, fins al punt que ha estat acceptada també per governs progressistes.

Però, a més, aquest debat posa de manifest el contrast de lideratges entre una Meloni a l’alça i un Sánchez caduc. El debat migratori ha permès a Meloni liderar la nova etapa de la UE, mentre que Sánchez ja és vist per la resta de països com un destorb.