Només els militants aguanten el debat més prescindible que es recorda

Estiguin tranquils: ja només queda un debat electoral i serà aquest mateix dimarts a TV3. Poden oblidar, doncs, el que van veure ahir a La Sexta 165.000 catalans, segons les dades d'audiència.

No hi ha massa cosa per explicar: el cara a cara va ser totalment prescindible. Potser perquè els candidats ja estan cansats de dir el mateix, potser perquè Ana Pastor va voler fer d'Ana Pastor i intervenir més del compte. Hi ha realment poc a destacar, encara que intentarem fer-ho (llegeixin també el cansament electoral de qui els escriu).

(Gairebé) tots contra Salvador Illa

És una realitat: la majoria de formacions polítiques van posar el líder del PSC al punt de mira. Aquest cop més del compte, conscients que l'espectador de La Sexta era el més susceptible de votar socialista. A Illa se'l va veure cansat, una mica fart ja de tantes interpel·lacions i va optar una vegada més per no entrar en cap cos a cos.

El líder socialista va clarament a la seva. Li van buscar les pessigolles Aragonès, Rull, Albiach, Garriga, Carrizosa i Alejandro Fernández i això el va emprenyar visiblement. Es pot dir que només el del PP va aconseguir treure'l una mica de polleguera, encara que el format del debat a 8 el va salvar.

Pere Aragonès s'empetiteix

No era el millor espai per al president de la Generalitat. La posada en escena, l'un al costat de l'altre, dibuixava un petit Aragonès al costat de Salvador Illa. Semblava la imatge d'un alumne al costat del professor i no la del debat de candidats. El d'ERC encara va saber sortir bé en castellà, però va perdre una mica la frescor dels primers debats.

A prop tenia una Jéssica Albiach que saltava al coll cada cop que podia. És l'estratègia dels Comuns, desgastar ERC des del somriure de la Jéssica, que mai surt malparada dels debats. Una altra cosa són els seus candidats a altres demarcacions, que no estan ni de lluny al seu nivell.

Laia Estrada va ser substituïda per Laure Vega i sembla que a la CUP li va agradar el número dos. Li va costar entrar al debat i de vegades un no aconsegueix entendre què diu, però va saber no passar desapercebuda. Un cop més els cupaires van tenir un moment de glòria amb el PP. Les dues formacions ja es busquen, conscients que si discuteixen una estona, reforcen els seus aficionats acèrrims.

Alejandro Fernández i la seva cultura del no

El líder del PP català és feliç a un plató i debatent. Se'l veu content, busca la confrontació i no té por d'un Carrizosa que va amb tot i d'un Garriga imprevisible. El de Ciutadans vol morir amb les botes posades, mentre que el de Vox sembla fora de lloc fins que para els peus Ana Pastor en un dels millors moments de la nit.

Mentrestant, Alejandro va escollint la seva víctima. Anomena mentider Illa, deixa Carrizosa sense parla, recorda a Rull tots els impostos aprovats pel seu partit i es posa a discutir amb Albiach. Només un petit però per al de Tarragona: els que ja hem vist tres debats, ens sabem el seu relat de memòria. Dona'ns alguna cosa nova aquesta nit, Alexandre.

El debat de La Sexta no va donar per a gaire més. Josep Rull segueix a la seva, defensant Carles Puigdemont d'una manera força digna i amb aquest posat d'escolà que el fa semblar inofensiu. El problema és que a La Sexta tots parlaven, tots cridaven, tots s'interrompien. Va ser més del mateix, però pitjor, sense cap aportació interessant.

Això sí, si un es passa després per les xarxes socials sembla la final de la Champions. En això s'han convertit les xarxes: una plataforma perquè els hooligans ens diguin que el seu líder ha guanyat i és el millor. És espectacular, no hi ha terme mig i tot s'hi val. Servidor lamenta dir-los que no tenen raó: a La Sexta no va guanyar ni l'apuntador.