No volem nuclears, alta tensió ni parcs eòlics i farem dessalinitzadores

Sembla un acudit, però és més real que un gol anul·lat al Reial Madrid: una de les dues dessalinitzadores que s'han de construir a Catalunya per pal·liar la sequera no podria funcionar avui dia. Segons avançava La Vanguardia ahir dimecres, no tindria prou potència per fer la seva feina, ja que no hi ha infraestructura energètica ara mateix, ni previsió des de la Generalitat.

És una història que els sonarà: alguna administració projecta a Catalunya una nova obra, hi ha rebuig ciutadà, la Generalitat s'espanta i la proposta s'esvaeix. Va passar amb l'Aeroport del Prat, passa amb diverses línies d'alta tensió, amb algun parc eòlic o amb parcs logístics. La indefinició com a norma, la política feta en funció del que es publica a Twitter. Aquesta dessalinitzadora està prevista a Blanes, però depèn d'una línia d'alta tensió que va quedar parada després del rebuig de la Generalitat, tant amb Quim Torra com amb Pere Aragonès.

El 2022, el Gobierno de Pedro Sánchez va fer cas a la petició d'Aragonès i va paralitzar aquesta infraestructura elèctrica, amb el compromís d'utilitzar un traçat alternatiu. Ni rastre de la nova proposta ara mateix. Es projecten les infraestructures, es prometen inversions, es marquen terminis i després hom s'adona que no hi ha potència elèctrica necessària ni prevista. Així són les coses.

Red Eléctrica ja tenia previst construir el ramal, que hauria d'unir Vic i Bescanó. El que passa és que la construcció d'aquest i de la subestació elèctrica no van agradar al territori -com li agrada aquesta paraula a l'esquerra-, que va presentar al·legacions. La protesta va tenir resultat: no hi ha MAT i tots apunten a la Generalitat de Pere Aragonès, que una vegada més no ha fet els deures. Ara, el Govern assegura que resoldrà l'assumpte, si bé encara no compta amb una alternativa clara de traçat.

El rebuig com a norma

El cas que destapava La Vanguardia no és, lamentablement, un fet aïllat. ERC defensa des de fa temps substituir l'energia nuclear, encara que la Unió Europea la consideri energia verda. En els seus objectius, es marca la “plena sobirania energètica de Catalunya”. Del dit al fet, un bon tros. En els darrers anys, Catalunya està a la cua en la instal·lació de renovables i hem vist com comunitats com Navarra o Aragó ens passen la mà per la cara. Fins i tot Ramon Tremosa, diputat de Junts, té clars els motius: "Els catalans diuen que no a tot molt fàcilment".

Només la comunitat de Navarra, que és equivalent a la província de Lleida, té més parcs eòlics i plaques fotovoltaiques que tot Catalunya. Un exemple clar és el rebuig al parc eòlic que es vol construir a la Costa Brava, sense anar més lluny. I el resultat és que a la nostra comunitat menys del 15% de l'energia que generem és renovable, mentre que a la resta d'Espanya és més de la meitat.

No volem doncs l'energia nuclear ni les línies d'alta tensió, però més de la meitat de l'energia que fem ve de centrals nuclears. Des de la Generalitat s'assegura que el paradigma ha canviat i que “Catalunya avança cap a un model energètic net”. De moment, sabem que la Generalitat va incomplir els plans entre el 2012 i el 2022, amb Junts i ERC al Govern.

Energia d'Aragó que donaria servei a Catalunya

El Gobierno d'Espanya va donar el vistiplau el setembre del 2023 a un nou parc eòlic i fotovoltaic que promou una empresa privada -Forestalia- a Aragó. La novetat és que donaria servei a Catalunya. El projecte està pendent de l'ok a la línia de tensió molt alta, que haurà de travessar Catalunya per evacuar l'energia. De moment, les institucions catalanes –sorpresa– s'han mostrat contràries al projecte.

Des de Catalunya hi ha “escepticisme”, ja que la línia de tensió ha d'obtenir un aval de biodiversitat de la Generalitat. El Gobierno d'Espanya ho podria aprovar igualment si considera que és una infraestructura estratègica, cosa que sembla clara si des de Catalunya no es fan els deures propis.

El problema és que no es pot rebutjar les línies d'alta tensió, els parcs eòlics i l'energia nuclear sense tenir un pla alternatiu. Entenc que dependre d'Aragó és confirmar la teva mala gestió, però Catalunya hauria d'assumir que un ha de governar des del lideratge, la unió del que és públic i el que és privat i la valentia. També en matèria energètica.