No només és la fi del Procés, també de la influència del 15M

Cada dia que passa, es fa més evident que les eleccions del 12 de maig passat marcaran un abans i un després a Catalunya. Mai abans la dreta constitucionalista havia sumat 26 diputats, ni el processisme s'havia quedat amb només 59 escons. Era encara més impensable veure entrar un partit com Aliança Catalana, amb la censura dels mitjans públics.

Ho anàvem dient en aquest diari des de fa setmanes: hi hauria sorpreses i així ha estat. El que va passar diumenge a les urnes certifica dues morts: la del Procés i la del 15-M com a ideologia predominant. Anem per parts

Adeu al Procés tal com el coneixíem

Les eleccions generals ja van deixar els partits processistes molt tocats. Només les ànsies de Pedro Sánchez van situar ERC i Junts al centre del tauler i ni amb aquestes han aconseguit guanyar les catalanes. El votant indepe segueix existint, ho va resumir molt bé Albiol, això no obstant, el Procés ha mort.

I, per extensió, als líders de l'u d'octubre els queden quatre dies. Junqueras vol esgotar les seves opcions, però la militància d'Esquerra no sembla disposada a donar-li cap altra oportunitat. A Puigdemont se li acaba el temps, ja que Salvador Illa sembla que té cada dia més opcions de ser president.

És la fi d'una època, s'acaba una etapa que va començar el 2010. No mor el votant independentista, que continua sent important, el que passa és que ja no n'hi ha prou amb l'estelada, ja no cola dir que ho tornaran a fer. És en aquest context que cal entendre el resultat més agre que dolç de Puigdemont i un abstencionisme indepe que s'està fent crònic.

I no només això, també la irrupció d'Orriols i Aliança Catalana, que han entès que el Procés s'acabava i que la ideologia tornava a ser important, més en un altre context de crisi.

S'acaba la influència del 15-M

Aquesta és l'altra derivada del que s'ha votat: l'esquerra més woke recula. No és una novetat, ja fa anys que passa a Europa i, com explicava Alejandro Fernández, tot el que succeeix més enllà dels Pirineus arriba 10 anys després aquí. I abans de fer-se veure a l'Estat, tenim notícies a Catalunya.

Durant més d'una dècada, la societat catalana va virar a l'esquerra més progre, la més guai. Ni el PSC es va salvar, que va passar a ser irrellevant, i la moda eren els Comuns i la CUP. Fins i tot Esquerra es va apuntar a aquesta onada i van ser els primers a fer del que era anecdòtic, bandera.

El resultat electoral deixa clar que els votants no secunden les polítiques d'Esquerra, que s'ha passat tota la campanya traient pit de la seva obra de govern. Els dos altres partits que han perdut vots i escons són els Comuns i la CUP, formacions influents durant la darrera dècada al Parlament.

Entre ERC, la marca catalana de Sumar i els anticapitalistes sumaven 50 escons fins a aquesta setmana. Ara la xifra és de 30 diputats, una dada que deixa clara la desafecció de la ciutadania amb les propostes a l'esquerra de l'esquerra.

El 15-M va sorgir com a resposta a la crisi econòmica del 2008 i va ser el germen de Podem i Sumar. Va permetre que la CUP arribés al Parlament i va ser clau perquè el Procés tingués un marcat perfil d'esquerres. Més de 10 anys després, aquests actors formen part del sistema, s'han institucionalitzat, les desigualtats s'han fet més grans i els problemes segueixen. I no només això, aquesta esquerra a l'esquerra del PSOE ha decidit fer bandera del que és anecdòtic i allunyar-se de la societat.

Són els mateixos que es pregunten per què la gent jove és de dretes i culpen tiktok. Que no entenen com Aliança Catalana ha tret 118.000 vots sense diners, campanya i sense ser present als principals mitjans. És més, com que no ho comprenen, culpen els altres i són incapaços de veure que ells són els responsables del que ha passat.

Catalunya va constatar diumenge passat l'inici d'una nova etapa i té tota la pinta que això només és l'inici d'un canvi més profund.