I si no hi ha llei d'amnistia, què?

Moncloa ja es prepara per a qualsevol escenari possible després del fracàs de la llei d'amnistia. La lògica convidaria a pensar que Puigdemont i Sánchez tornaran a posar-se d'acord, que s'aprovarà la norma tal com està i que s'intentarà modificar la Llei d'Enjudiciament Criminal. Diem intentarà perquè Podem no veu clar aquest camí i és tan gran la feblesa del PSOE que davant de qualsevol moviment es mostra l'abisme sota els seus peus.

Ara bé, ja sabem que fer una previsió amb Carles Puigdemont pel mig és un esport de risc i que la seva manera de valorar danys i riscos no és gaire comuna. El seny li hauria de fer veure que no hi haurà una amnistia que cobreixi la seva situació personal al 100% i que el poder judicial sempre tindrà el seu propi mecanisme per investigar-lo. A més, el PSOE sembla disposat a no integrar la traïció a l'Estat dins de la norma, així que Waterloo haurà d'escollir: una llei que salva milers de persones i el deixi a ell i algú més sense xarxa, o res. I res no vol dir que els seus "represaliats" s'hauran d'enfrontar a judicis, penes i multes.

Repetim: no ens jugaríem ni un euro en una aposta sobre la decisió de Junts amb la llei d'amnistia. Tot i això, farem un exercici de política ficció: posem-nos en la situació que Puigdemont s'enroca, la llei no s'aprova a la Comissió de Justícia i no hi ha amnistia. Aleshores, què? S'obre un nou escenari i múltiples derivades.

No hi ha amnistia, l'atenció es trasllada a Catalunya

Si la norma no prospera, tornarem al relat de la dialèctica, les proclames i la bandera. No ho oblidin, les eleccions catalanes estan a tocar i Carles Puigdemont aprofitarà la conjuntura i posarà la legislatura espanyola en stand by. No farà caure Pedro Sánchez, però s'hi distanciarà fins a les eleccions al Parlament. Després ja ho veurem.

Això significaria prorrogar pressupostos i una inacció política al Congrés que s'allargaria pràcticament tot el 2024. Junts i el PSOE no trencarien relacions, no s'enganyin, simplement aquesta quedaria a pendent del que passi a Catalunya. Tot i això, Puigdemont l'utilitzaria per marcar el seu propi perfil, diferenciar-se una altra vegada d'Esquerra i fins i tot ser cap de cartell com a "represaliat". El problema per al Carles és com explica que gairebé 1.500 persones seguiran amb causes judicials obertes o condemnes per la decisió personal.

Sense amnistia no s'acaba Frankenstein, si més no a curt termini. Pedro Sánchez sobreviurà uns mesos i Carles Puigdemont no el deixarà caure fins a les eleccions catalanes. En funció del resultat, decidirà.

És trist constatar-ho, però la política s'ha convertit en allò que passa entre eleccions, de manera que tota la resta -les lleis, la política que incideixi a la societat- passa a segon pla. Va passar durant el 2023 i tornarà a passar ara. Si no hi ha amnistia, és clar. És el que té dependre de Carles Puigdemont.