Com Meloni ha acabat amb l'atur a Itàlia: el secret és a les 'paguetes'

Quan Giorga Meloni va anunciar la reforma de la Renda de Ciutadania, un subsidi per a persones en risc d'inclusió, li van trucar de tot. Sis mesos després, l'atur a Itàlia ha caigut un 7,2%, el nivell més baix des del 2008. La clau era retirar la “pagueta” a les persones en condicions de treballar.

La Renda de Ciutadania és l'equivalent a l'Ingrés Mínim Vital que hi ha a Espanya. La mateixa administració assumeix que la renda garantida suposa un desincentiu a la feina, i per això inclou alguns requisits com estar donat d'alta com a demandant d'ocupació. La realitat és que en molts casos s'acaba convertint en una forma de vida per a milions de persones en situació d'atur.

De fet, el Govern Meloni només va retirar l'ajuda als ciutadans que poden treballar. Al juliol, 169.000 famílies que percebien la Renda de Ciutadania van rebre un SMS informant que a l'agost quedaria suspesa. Des que es va retirar la “pagueta” a les persones en condicions de treballar, 130.000 persones s'han incorporat al mercat laboral.

500.000 llocs de treball més

El Govern de Geòrgia Meloni treu pit per l?èxit de les mesures econòmiques que han baixat a l'atur a nivells històrics. Des que la líder de Germans d'Itàlia va arribar al càrrec de primera ministra, l'atur ha baixat 150.000 persones. La majoria han trobat feina des que el govern va retirar la renda garantida.

El país té ara gairebé 24 milions d'ocupats, uns 230.000 més que al juliol, quan el govern va posar en marxa la mesura. En total, s'han creat 500.000 llocs de treball més des que es va formar el nou govern. Això reforça la tesi de Meloni, que va dir que la Renda de Ciutadania era invertir en misèria.

Giorgia Meloni va prometre acabar amb la renda durant la campanya electoral, argumentant que era un malbaratament de diners públics que només augmentava la pobresa. Des del 2019 fins al 2023 el nombre de llars beneficiades amb l'ajuda es va disparar de 570.000 a més d'un milió. L'ajuda es manté per a les famílies que no poden accedir a altres fonts d'ingressos, però desapareix per a aquells que sí que poden treballar.

Espanya, un cas oposat

L'èxit del model italià contrasta amb la tendència que se segueix a Espanya. El Ministeri de Treball que dirigeix Yolanda Díaz estudia ara l'extensió del subsidi d'atur que podria pujar de 700.000 beneficiaris a 1,1 milions. Al mes de gener l'atur va pujar un 2,2% a Espanya, amb 60.404 aturats més.

El Govern va introduir el 2022 un incentiu salarial per als beneficiaris de l'ingrés mínim que s'incorporessin al mercat laboral. Però tant l'any passat com l'actual també ha augmentat les quanties, cosa que suposa un desincentiu per a la recerca de feina. A més, els tràmits burocràtics impedeixen a les persones més vulnerables accedir a aquesta renda, de manera que perd la seva principal funció.

Giorgia Meloni i Vox són gots comunicants, i això explica que el partit de Santiago Abascal volgués importar el mateix model a Espanya. Vox ha dit que l'ingrés mínim a Espanya fa un efecte crida a la immigració, i cronifica la pobresa. El PP, vacil·lant, va votar a favor de la seva aprovació si es vinculava a la recerca de feina.