Nervis i dubtes al PSOE i Sumar després del desastre de Galícia

Tot i que tot just ha transcorregut una setmana, les eleccions autonòmiques a Galícia, celebrades diumenge passat 18 de febrer, semblen un episodi llunyà. El resultat dels comicis va ser contundent i no hi va haver ocasió per a cap sorpresa, malgrat els dubtes que sembraven algunes enquestes. Per cinquena ocasió consecutiva, el PP va tornar a escombrar la resta de forces a les quatre demarcacions de la regió.

Ni un candidat que debutava com a cap de cartell —Alfonso Rueda— ni els bons auguris per al BNG van fer trontollar l'hegemonia popular. Des del primer fins a l'últim minut de la nit electoral, el PP es va mantenir en una majoria absoluta que es va acabar xifrant en 40 escons. Un resultat, en definitiva, molt contundent i que deixa clar que Galícia aprova de forma folgada la gestió del PP a la Xunta.

L'escenari no presenta, doncs, cap novetat pel que fa al govern gallec. Tot i això, sí que deixa sucoses conclusions si observem la galeria de derrotats d'aquests comicis autonòmics. Més enllà del creixement del BNG i de la irrupció de Democràcia Ourensana que cal analitzar en clau gallega, el 18 de febrer va ser una jornada molt transcendental per al PSOE i Sumar.

Un desastre sense precedents: el Gobierno, amb 9 de 75 diputats a Galícia

Si un resultat va sorprendre diumenge passat a Galícia va ser el del PSdG, la marca dels socialistes gallecs. La que tradicionalment havia estat la segona força a la regió —ja ho havia deixat de ser el 2020 per un grapat de vots— va patir una desfeta escandalosa. Els socialistes van obtenir, el 2016 i el 2020, 14 escons, en tots dos casos el seu mínim històric.

Tot i això, diumenge passat el seu nou candidat, José Ramón Gómez Besteiro, va batre la marca amb contundència. El PSdG va baixar dels dos dígits i va quedar amb nou parlamentaris després d'aconseguir també la pitjor marca en vots, un 14%. En definitiva, un resultat nefast per als socialistes gallecs.

Els nou socialistes seran els únics parlamentaris de partits del Gobierno a Galícia. Això és així perquè si el PSOE es va desfer, Sumar va obtenir un resultat irrisori. La candidatura de Yolanda Díaz a la seva terra natal va ser un fracàs estrepitós, amb només 28.000 sufragis, un 1,9% molt allunyat del 5% mínim que permet obtenir representació a cada província.

Els dos fracassos, el del PSOE i el de Sumar, han evidenciat aquesta setmana l'obertura d'un nou moment a la política espanyola. Després de l'endimoniat resultat del 23-J i el posterior pacte del PSOE amb les forces nacionalistes i independentistes, Galícia era la primera avaluació per al nou Gobierno. Després del suspens sense pal·liatius, els nervis i els dubtes s'han apoderat de les dues formacions.

El PSOE defuig el vot de càstig a Sánchez

El relat del PSOE des de dilluns passat és molt clar. La instrucció passa per aïllar el resultat de Galícia de la variable de l'amnistia i el pacte amb els independentistes. I l'objectiu és evident: mitigar al màxim el desgast de Pedro Sánchez i la idea de vot de càstig per les seves concessions a les forces independentistes, especialment Junts per Catalunya i Carles Puigdemont.

“S'ha votat en clau territorial”, afirmava dilluns passat la portaveu del PSOE Esther Peña. "L'amnistia no ha suposat ni ha estat un factor que hagi definit el resultat electoral", va dir. Una lectura que no comparteixen determinats sectors del partit, amb el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, al capdavant.

Page va afirmar que l'amnistia havia afectat el resultat socialista a Galícia i la demoscòpia li dona parcialment la raó. Si bé la fuita de vots més gran del PSdG va ser al BNG, al voltant d'un 8% de votants de Sánchez el 23-J van optar per Rueda a Galícia. I en aquest nínxol de l'electorat, gens menyspreable tot i no ser gaire elevat, l'amnistia sí que va poder ser un factor clau.

En qualsevol cas, el resultat a Galícia ha tornat a avivar les —per ara, poques— veus internes crítiques amb Sánchez. A més dels seus pactes amb els independentistes, li atribueixen un excés de control sobre les federacions autonòmiques. Els nervis semblen anar 'in crescendo' a Ferraz i el futur immediat no convida a l'optimisme.

Les eleccions basques del 21 d'abril auguren al PSE un paper secundari, de crossa del PNB o Bildu. Els comicis europeus, que se celebren el 9 de juny, tampoc no són l'escenari idoni per capgirar la situació. S'acosten corbes per als socialistes.

Sumar o el ridícul de Yolanda Díaz que pot desgastar el Gobierno

I si la situació al PSOE ja és un mar de dubtes, a Sumar el temor és molt més gran. El projecte polític de Yolanda Díaz està alçant el vol, però la sensació actual, després del resultat gallec, és, precisament, que aquest vol podria ser gallinaci. El 23-J, Díaz va aconseguir 31 escons que van quedar en 26 —ara, 27— per la ruptura amb Podem.

A Galícia, la terra natal de Yolanda Díaz, es lliurava la primera batalla de Sumar respecte a la seva implantació territorial. Semblava un territori favorable i, encara que cap enquesta ho assegurava, en moltes d'elles Sumar tenia opció d'obtenir representació. Però si el paper ho aguanta tot, la realitat és molt més crua.

Sense ni tan sols arribar al 2% dels vots, Yolanda Díaz i la seva candidata Marta Lois van obtenir un resultat ridícul; molt allunyat de qualsevol expectativa. Ara, la por és que la situació es repeteixi a les eleccions basques, on l'escenari per al partit es planteja similar. Seria la pitjor manera de concórrer a les eleccions europees, on la candidatura haurà de competir contra Irene Montero com a cap de cartell de Podemos.

Si bé els 'podemites' es van enfonsar en el desastre més absolut a Galícia —menys del 0,3% del vot, per sota del PACMA—, Montero podria ser el bàlsam del partit a Europa. Això dificultaria encara més les coses a Sumar, que es pot convertir en qüestió de setmanes en una baula molt feble per al Gobierno.

Cal tenir en compte, a més, que la plataforma de Díaz és un conglomerat de partits que, si es veuen en un projecte desnortat, podria acabar fragmentant-se i deixar a l'esquerra del PSOE en estat crític. Una situació que, de passada, situaria el Gobierno de Sánchez —ja molt fràgil 'per se'—, en un tràngol molt delicat.

Galícia ha estat, en definitiva, només el primer capítol d'un serial que pot posar la legislatura de cap per avall. Euskadi i Europa són els episodis següents d'un cicle polític que pot ferir de mort els dos socis de Gobierno i l'executiu en conjunt.