Najia Lofti, la presidenta de la banca islàmica a Catalunya que defensa el burca

Najia Lofti ha estat protagonista aquests dies per la seva polèmica intervenció al programa de Gemma Nierga a TVE,El Cafè d’Idees. Va participar en un debat sobre el vel islàmic. Un tema molt de moda a Catalunya, després que Aliança Catalana presentés una moció al Parlament per prohibir el vel a les escoles.

Lofti va assegurar que el burca no és "religiós", sinó "cultural", i que les dones el porten "perquè volen anar així". Això va provocar molta indignació. Acusen la televisió pública espanyola de blanquejar la misogínia i l'opressió de la dona.

La protagonista de la polèmica, Najia Lofti, és la presidenta de CoopHalal, una institució financera amb seu a Barcelona. És la impulsora de l'anomenada Banca Islàmica, que predica les finances segons el Corà i la llei islàmica (sharia). Això ha estat advertit anteriorment com una mostra del paper dominant que està adquirint l'islam a les nostres societats.

La polèmica torna a posar d'actualitat la Banca Islàmica. CoopHalal, una entitat promocionada sovint pels poders públics i mitjans catalans, està presidida per algú que nega que el burca sigui una imposició. Una demostració de com l'islamisme (en aquest cas el blanquejament del règim talibà) pot disfressar-se a vegades amb projectes socials i un rostre amable.

Què és la banca islàmica

La banca islàmica va aterrar a Barcelona el 2015 de la mà de Najia Lofti, exdiputada marroquina d'un partit islamista vinculat als Germans Musulmans. Ella ha negat sempre la vinculació amb aquesta organització.

Espanyola d'origen marroquí, després de doctorar-se en Economia a la Universitat Rey Juan Carlos, va idear la posada en marxa d'un projecte de banca halal. Ella mateixa ho va descriure com "una banca que es regeix per la sharia i els preceptes del Corà". La banca islàmica "posa diverses línies vermelles com la usura, els abusos, l'especulació o les ambigüitats en els contractes".

Va començar amb sis socis i ara ja superen els 170 i els 250.000 euros en actius. Amb seu al carrer Casp de Barcelona, no són un banc convencional. No tenen caixers ni targetes de crèdit, però ofereixen productes financers com hipoteques sense comissió o crèdits per finançar l'habitatge.

La pròpia cooperativa es descriu com una tercera via entre el socialisme i el capitalisme. La seva idea es basa en la cooperació i solidaritat dels seus socis. I en la idea que els diners no han de servir per enriquir-se sinó per generar riquesa.

Subvencionada per Ada Colau

Però aquesta economista també es va veure embolicada en la polèmica per penjar una foto de Hitler a les seves xarxes socials. Més tard va esborrar la publicació, encara que diverses entitats àrabs van amenaçar amb denunciar-la. Ella diu que no recorda per què ho va fer, i li treu importància.

Com dèiem, els poders públics han promocionat la banca islàmica a Catalunya. Particularment l'ajuntament de Barcelona. Sota el mandat d'Ada Colau, el consistori va subvencionar amb 21.800 euros a CoopHalal i una altra entitat islàmica presidida per Naija Lofti.

Aquestes subvencions es van atorgar amb conceptes com 'Promoció i Difusió de les microfinances i finances alternatives dins del model de finances islàmiques'. O 'Descobrint els principis del fi islàmic'.

Ara Naija Lofti torna a ser objecte de polèmica per la seva relativització del que suposa el burca per a les dones. Dir que a l'Afganistan les dones porten el burca "perquè volen" quan hi ha un règim talibà que les obliga resulta xocant. No obstant això ha rebut diners públics per als seus projectes i té altaveu a la televisió pública.