Qui és Miguel Anxo Bastos, el professor i referent per als liberals a Espanya

Nascut a Vigo el 12 d'agost de 1967, Miguel Anxo Bastos es va formar com a llicenciat en Ciències Polítiques i Socials a la UNED. A més, va obtenir el seu doctorat en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat de Santiago de Compostela.

Durant la seva etapa universitària, Bastos va ser militant del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), fonamentant els seus ideals en el galleguisme i el secessionisme gallec, i es va declarar obertament socialista.

Avui dia, Bastos és conegut per la seva alineació amb postures polítiques llibertàries més radicals, influenciades per autors com Murray N. Rothbard i, especialment, Hans Hermann Hoppe. Aquest canvi ideològic ha marcat la seva carrera com a professor universitari, on imparteix assignatures a Periodisme, Ciències Polítiques i un màster de Relacions Laborals.

A les classes, Bastos es distingeix per fomentar el debat constant amb els seus alumnes, incentivant-los a reflexionar ia continuar investigant.

A més de la seva labor acadèmica, Miguel Anxo Bastos és un reconegut conferencista. La seva habilitat a la retòrica i l'argumentació lògica li ha guanyat fama a través de plataformes com YouTube i Instagram. La seva capacitat per comunicar idees complexes de manera accessible i persuasiva ha ampliat la seva influència més enllà de làmbit acadèmic.

A YouTube les seves conferències i intervencions han rebut desenes de milers de visualitzacions. El professor gallec ha guanyat tot un seguici de seguidors i fins i tot s'ha creat un compte de X que publica cites seves. Aquest perfil té més de cinquanta mil seguidors, mostra de la popularitat del professor.

Bastos és també un dels socis fundadors de l'Associació Xoán de Lugo, l'únic think-tank espanyol que defensa totalment els ideals de l'anarcocapitalisme i el paleolibertarisme. Des d'aquesta plataforma, Bastos ha estat molt crític amb altres postulats dins del liberalisme, com ara el minarquisme de Juan Ramón Rallo. Ha aconseguit consolidar-se com una figura clau al panorama llibertari i anarcocapitalista a Espanya.

Pensament

Anxo Bastos analitza la realitat a partir dels ensenyaments de l´escola austríaca d´economia. Els principals exponents d'aquesta escola són Ludwig von Mises i Friederich von Hayek.

L'escola austríaca aposta per una visió de l'economia basada en els raonaments lògics i la praxiologia. Això és la teoria de lacció humana, basada en la noció que els humans tenen un comportament propositiu, contrari al comportament reflexiu i altres comportaments no intencionats. Tot i això, Bastos encara el debat des d'un punt de vista molt menys utilitarista i economicista que els seus referents ideològics.

Pertany al corrent de pensament més paleolibertari de l'escola austríaca, prenent com a referent ideològic Hans Hermann Hoppe. Aquest nou enfocament proposa un vessant purament polític i de valors adjunt a la teoria econòmica. Bastos recalca la importància dels valors que el lliure mercat implanta en una societat, resumit en la frase estrella: “capitalisme, estalvi i treball dur”.

Això pot fer pensar que Anxo Bastos s'enquadra dins del pensament liberal en aspectes polítics, socials i econòmics, però no és així. L'erudit gallec pren de l'escola austríaca, a més de la teoria econòmica, la filosofia moral. Argumenta que el capitalisme veritable no és consumista i responsabilitza la manipulació de l'oferta monetària per part dels estats d'aquest fenomen.

Per tant, segons Bastos, la misèria moral del neoliberalisme keynesià modern no és conseqüència de la llibertat econòmica en si mateixa. Apunta a l'alteració dels comportaments i els incentius a partir de la intervenció de l'estat a la vida privada de la gent.

Filosofia política

La particularitat de Bastos no s'acaba aquí; la seva filosofia política també difereix del consens dels liberals moderns. Bastos té una reverència immensa a la llei natural i, per tant, és partidari d'un sistema legal i d'Estat molt diferent del que existeix actualment.

Aquest sistema és ni més ni menys que la llei que havia sorgit orgànicament a cada terra a partir de la interacció de l'home amb el medi i el poder. Aquest corrent paleolibertari conflueix amb la Neo Reacció (NRx) i el Dark Enlightenment (Il·lustració Fosca), ja que prefereix un sistema de govern que abandoni els postulats liberals, jacobins, centralistes i igualitaris de la Revolució Francesa.

Bastos s'ha mostrat partidari en múltiples ocasions de la restitució de les lleis antigues i tradicionals a cada territori d'Europa. A la Península Ibèrica ha defensat la restitució de les Constitucions Catalanes prèvies al Decret de Nova Planta i l'adopció plena de la Legezaharra basca.

No creu en els principis dels estats liberals moderns, on la participació política s'articula des de l'individu ciutadà a l'estat mitjançant una delegació de poders. Segons Bastos, aquesta democràcia representativa liberal és profundament contrària a les llibertats naturals i pactades de la societat premoderna.

Diu que el canvi de propietat de l'estat de privat (monarquia feudal) a públic (sistemes constitucionals moderns, monàrquics o republicans) propicia un pillatge més gran de la riquesa del poble. Bastos proposa una monarquia de dret pactat, amb les institucions diferenciades.

Ha expressat moltes vegades la seva admiració pel Sacre Imperi Romà-Germànic, compost per centenars de petits estats, cadascun amb el seu estatut i llei local pròpia i relació particular amb l'Emperador.

Argumenta que aquest sistema permetia la florida orgànica d'institucions, com gremis i confraries, que eren més efectius fent lobby davant del monarca. També explora la diferència entre una monarquia tradicional i un sistema constitucional liberal demòcrata a l'hora de dirigir les polítiques.

Segons Bastos, un rei sempre tindrà una visió a llarg termini de les polítiques, ja que és un càrrec vitalici i hereditari. En canvi, una democràcia només serà capaç de legislar a quatre anys vista, cosa que duren els mandats. Aquest tradicionalisme i parroquialisme el porta a ser partidari del secessionisme català, basc i gallec.

Miguel Anxo Bastos advoca per una combinació sui generis d'economia austríaca, filosofia moral i tradicionalisme polític. El seu pensament, influenciat per Hans Hermann Hoppe i l'escola austríaca, rebutja tant el liberalisme modern com la intervenció estatal. Aposta per una tornada a lleis i sistemes de govern tradicionals i orgànics que afavoreixen la llibertat individual i l'ordre espontani del mercat.