Muntatge d´un home amb ulleres de realitat virtual

POLÍTICA

El metavers català pel qual el Govern va pagar milers d'euros no dura ni dos anys

El gener del 2022, la Generalitat va vendre el projecte com "un pas més cap a la república digital": dos anys després, el CatVers tanca sent un sonor fracàs

Molts per sort ja no se'n recordaran, però Jordi Puigneró va ser vicepresident de la Generalitat i era vist per molts com un guru tecnològic. Una de les seves mesures estrella va ser crear el Centre de Blockchain de la mà de la Cambra de Comerç de Barcelona, que aleshores controlava el processisme. La idea era liderar l'ús d'aquesta tecnologia. No se'ls va acudir millor idea que posar davant d'aquest nou organisme Quirze Salomó, l'empresari que presidia Nostrum, la cadena de menjar català que se'n va anar a la fallida amb gairebé 10 milions d'euros en pèrdues acumulades. No sé sap gaire bé per què ni quan, però Salomó ja fa un any que no presideix aquesta entitat.

Res no podia sortir malament i el CBCat (Centre Blockchain de Catalunya) iniciava els seus passos el 2020. La seva proposta estrella va ser el CatVers, un metavers català i el projecte més important de “la revolució tecnològica catalana”. Era quan Jordi Puigneró només parlava de la “república digital”. Van presentar el CatVers el gener del 2022, assegurant que serviria per defensar la llengua i la cultura catalanes a internet.: "Catalunya, com a nació, té l'oportunitat de ser pionera en aquest món, com va passar amb Viquipèdia. Creiem que amb el metavers podem repetir una història d'èxit similar", assegurava el seu aleshores president, Quirze Salomó.

Un metavers és un món virtual i la idea era que el Catvers fos això. Era tan ambiciós que es volia que l'experiència immersiva encara fos millor que la real i és en aquest sentit que es va comptar amb inversió pública. Aquesta era, és clar, la teoria.

Com és habitual, el llançament va comptar amb bombo i platerets de la premsa indepe i es va convidar tothom a formar part. La idea era que, ja el 2022, les universitats impartissin docència al CatVers. Es va assegurar, a més, que "era molt probable" que el metavers català tingués una moneda pròpia. Com si fos un astronauta, Jordi Puigneró estava exultant el dia de la presentació: “Avui fem un petit pas des de la perspectiva tecnològica, però crec que és un gran pas en la construcció de la nació digital catalana”.

Mònica Roca, la presidenta de la Cambra de Comerç, s'alineava amb Puigneró: "Catalunya ha estat a l'avantguarda de les altres revolucions econòmiques i en aquest capítol de la història també ho ha de desenvolupar".

El CatVers, crònica d'una mort anunciada

No es podia saber, oi? El CatVers no ha durat ni dos anys, ha gastat centenars de milers d'euros públics sense saber en què, i ha cessat les seves activitats. La Generalitat va invertir 400.000 euros inicials en l'organisme -50.000 en el metavers- amb la intenció que el CatVers pogués crear "feines i progrés". Atents, que ara arriba el millor: el propi Puigneró assegurava que Catalunya "no vol viure de les subvencions, sinó del talent".

El CatVers ja va néixer entre múltiples crítiques. Volia promoure el català, però els controls i les explicacions estaven en anglès. A la presentació ja es va veure que alguna cosa fallava: semblava un joc dels Sims sense opcions més enllà de passejar per una sala. Els noms que es podien escollir estaven en anglès i per "treballar" -poder fer reunions amb altres membres- en aquest metavers un havia de pagar 20 euros al mes més altres costos. Només cal veure la presentació per adonar-se de la surrealista aposta:

Presentació oficial CatVers

El projecte no va arribar en cap moment a tenir usuaris. Això sí, 200 institucions es van adherir al CatVers: ajuntaments, diputacions, universitats, mitjans de comunicació i fins i tot la UE Sant Andreu. L'única que va posar diners, que se sàpiga, és la Generalitat, i al final ha durat una mica més que la república de Puigdemont, però no gaire. És per coses com aquesta que el processisme gairebé ja no té credibilitat: venen idees i projectes com si Catalunya fos un país modern, a l'avantguarda de les coses, i acaben costant un dineral sense que acabi servint per a res.

Ara que s'ha anunciat que el Centre Blockchain de Catalunya cessa la seva activitat, estaria bé saber en què s'han gastat el gairebé mig milió d'euros públics de tots nosaltres. Tot i que alguna sospita es pugui tenir.