La mesura del govern de Noruega que treu els colors a la Generalitat en educació

Recentment, Noruega ha llançat una ambiciosa estratègia educativa per revertir la preocupant tendència de les habilitats lectores decreixents entre els joves. Les enquestes internacionals PISA i PIRLS han demostrat que els nens i joves noruecs tenen menys ganes de llegir i habilitats lectores més pobres que abans. En resposta, el govern noruec ha implementat una sèrie de mesures robustes per fomentar la lectura, involucrant tota la societat, des de les escoles fins a les llars i les biblioteques.

La ministra de Cultura i Igualtat i la ministra de Coneixement han subratllat la importància de la lectura com a habilitat fonamental per a la vida quotidiana i la democràcia.

Noruega inverteix significativament en l'adquisició de llibres de text impresos. Disposen d'un proposat de 300 milions de NOK per a aquest any, cosa que proporcionarà més d'un milió de llibres als alumnes a tot el país. Aquesta inversió en recursos educatius impresos mai no s'havia fet abans a aquesta escala.

Contrastem això amb la situació a Catalunya sota la gestió de la Generalitat. Tot i que es reconeixen els desafiaments en l'educació, les mesures adoptades semblen quedar curtes en comparació. La inversió en recursos educatius a Catalunya és insuficient, i la manca d‟una estratègia coordinada i robusta per millorar les habilitats lectores dels joves és evident.

Noruega ha entès la necessitat de tornar als llibres físics per millorar-ne la comprensió lectora, que són crucials per a molts alumnes.

A més, l'estratègia noruega inclou la creació d'una nova iniciativa nacional de lectura, Temps de lectura, per reforçar l'educació lectora a les escoles. En canvi, les iniciatives a Catalunya són menys ambicioses.

És més, les lectures han deixat de ser obligatòries a les PAU. Això demostra la baixada de nivell de l'estudiantat en els darrers anys.

L'enfocament inclusiu de Noruega, que involucra totes les parts interessades, des de les escoles fins a les biblioteques i les famílies, és un model que Catalunya podria emular. La Generalitat ha de reconèixer que una estratègia educativa efectiva requereix una inversió substancial i una col·laboració intersectorial genuïna.

En resum, mentre Noruega pren mesures decidides per millorar les habilitats lectores i fomentar l'amor per la lectura, la Generalitat continua quedant-se enrere. Catalunya podria adoptar una estratègia similar, amb un enfocament integral i recursos adequats, per assegurar que els joves no quedin endarrerits en habilitats fonamentals per al seu futur.