Per Podemos, és el mateix criticar Irene Montero que justificar violacions

 

Pablo Echenique s'empra a fons des que ha deixat de tenir lloc al Congrés. No ho fa com a científic ni, tampoc, com el dirigent de Podem que és encara malgrat que cada dia siguin més els que se n'obliden. Ho fa, segons tot indica, amb un únic objectiu.

I aquest no és altre que un de ben trist: superar-se en el seu particular procés d'autodemolició política. Ara escriu un paràgraf més del seu últim capítol com a dirigent intentant donar un cop de mà a Irene Montero. En fer-ho, lamina una mica més del prestigi que li pugui quedar.

Per no tenir, ja no té el pobre ni gràcia ni tan sols

 

Ja queda poc del polític brillant, no hi ha perquè no admetre-ho, que agradava de cantar jotes procaces durant els seus sopars entre amics. Allò –reconeguem-ho, no passa res– va tenir certa gràcia, però això d'ara no la té en absolut. Segons el de Saragossa, no es pot criticar Irene Montero a propòsit de la llei del només sí que és sí i les seves inesperades conseqüències. Fer-ho, considera ell, és un disbarat.

Per què ho és? Per a Pau, fer-ho equival a justificar la violència masclista. Segons ell, la lògica de qualsevol invectiva dirigida a Montero és la mateixa que hi ha darrere de frases com “la vaig violar, però la culpa és d'ella per anar provocant”. A un Doctor en Física se li demana, com a mínim, una mica més de punx i d'enginy.

Twitter, aquest abocador

Al final, més que de Pablo, la culpa és de la dictadura que imposa Twitter, que ja era un abocador fins i tot abans que ho comprés Elon Musk. Ho diuen fins i tot els experts: si les xarxes socials són un bar, Twitter és, dins d'aquest bar, la porta del vàter en què s'escriuen frases suposadament enginyoses.

Sense faristol des d'on pontificar, l'exdiputat vol continuar sent protagonista. Com ho fa? Bé, més aviat ho intenta: fa servir Twitter i ho fa perquè, ara a l'estiu, encara és font d'inspiració periodística. Ho fa, això sí, amb poca gràcia i molt d'esforç. Val més que ho deixi: el curs comença després de la Diada i aviat deixarà d'haver-hi espai per als seus esbarts.