Junts torna a la realpolitik i ja s'entén amb el PSC

Les eleccions municipals del 28 de maig del 2023 i els pactes postelectorals van deixar Junts en una situació catastròfica. Sense poder territorial, amb el partit fragmentat i amb Carles Puigdemont fent la guerra pel seu compte a l'estranger, el partit quedava condemnat a la irrellevància al nou escenari polític. El gran assenyalat d'aquell desastre va ser Jordi Turull, la posició del qual de màxims va deixar Junts fora dels principals òrgans de govern en ajuntaments i diputacions.

Els resultats electorals del 23-J van oferir una nova oportunitat per a Junts per ser decisius, aquesta vegada a Madrid. Carles Puigdemont va decidir aprofitar-lo, malgrat l'evident cost polític al flanc independentista. La derrota a les eleccions catalanes del 12 de maig passat van marcar un final de cicle que va precipitar el congrés nacional d'octubre, en què Carles Puigdemont ha acabat amb la divisió interna i ha assumit el poder absolut del partit amb Jordi Turull.

Junts ha obert una nova etapa marcada pel pragmatisme. No renuncia a la independència, però tenint en compte el context actual aposta per abandonar la política ficció i centrar-se a gestionar el dia a dia de la política al Congrés dels Diputats i al Parlament.

La situació l'obliga a exercir una oposició dura amb el PSC, sobretot per plantar cara Salvador Illa però també per diferenciar-se d'ERC. Això no eximeix els juntaires de, en la línia d'aquesta nova etapa basada en el pragamtisme, explorar vies d'acord amb el PSC per ser influents a Catalunya. Puigdemont, i sobretot Turull, sembla que han après dels errors del passat recent.

Important acord amb el PSC a Tarragona

Junts ha passat de la consigna de “res amb el PSC” a tancar un acord amb els socialistes per als pressupostos del 2025 a l'ajuntament de Tarragona. El grup municipal de Junts aprovarà els comptes de l'ajuntament governat pel PSC, després de tancar un acord que inclou inversions per valor de 5,4 milions d'euros. Tot i que Junts no es planteja per ara entrar al govern municipal, les dues formacions han mostrat una gran sintonia i han celebrat l'acord.

Aquest pacte té més significat del que sembla perquè l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, és especialment odiat pels independentistes. El motiu és el seu passat com a regidor i líder de Ciutadans a la ciutat. El mateix exalcalde de Tarragona d'ERC, Pau Ricomà, va fer servir recentment una foto de Viñuales quan era portaveu de Ciutadans per deslegitimar l'acord del seu partit amb el PSC a la Generalitat.

Que Junts s'avingui ara a aprovar els pressupostos del PSC de Tarragona, mostrant a més a més tan bona sintonia, significa que alguna cosa ha canviat. Si fa un any i mig sacrificaven el poder territorial pels eslògans, ara baixen al fang de la política municipal per ser influents assumint les contradiccions.

L'acord a Tarragona també demostra que malgrat les seves diferències, PSC i Junts comparteixen també models semblants en temes com l'ordre públic i la seguretat.

Guanyar influència i aïllar ERC

Mantenir un perfil dur al Parlament i explorar vies d'acord als territoris, allà on sigui possible. Aquesta és la consigna de Junts per tornar a ser influents en la política catalana i, de passada, aïllar ERC.

Els de Puigdemont són conscients que l'acord d'investidura amb Salvador Illa va donar vida a ERC quan estaven pitjor, i va aïllar Junts quan intentava tornar a la primera línia. També saben que necessiten revertir aquesta situació. Si es consolida l'aliança d'esquerres, Puigdemont podria quedar eternament condemnat a l'oposició.

L'acord a Tarragona és un clar símptoma del canvi de rumb de Junts cap a un pragmatisme més gran. Però la cosa va més enllà de l'àmbit local: al Congrés estan acostant posicions per aprovar els comptes de Pedro Sánchez i al Parlament, tot i que sembla més difícil, tendeixen la mà per negociar algunes carpetes.

Carles Puigdemont compta amb tornar tard o d'hora de l'exili, i llavors necessita un partit més fort i sent influent en com més estructures de poder millor. Fa un any i mig van perdre la Diputació de Barcelona, i ara es converteixen en aliats estratègics del PSC a la setena ciutat més gran de Catalunya i una de les quatre capitals de província.