Sense majoria i de crisi en crisi: Salvador Illa segueix les passes de Pere Aragonès

Salvador Illa va arribar al Govern de la Generalitat, a l'agost de 2024, amb l'esperança d'impulsar una gran transformació en una Catalunya esgotada després de deu anys de processisme. Però la seva aspiració d'obrir un gran espai de centre va quedar arruïnada per la creixent polarització del Parlament. I la seva estratègia de lligar-se a l'esquerra, la manca de lideratge, l'acumulació de crisis i la seva gestió erràtica han anat erosionant la seva credibilitat.

En tot just un any i mig, Salvador Illa ha quedat reduït a una caricatura de Pere Aragonès. Aquell va ser un govern desastrós que, amb una minoria de 33 diputats, va encadenar crisi rere crisi amb una sobirana arrogància i una gestió pèssima. Va acabar dimitint per la seva incapacitat d'aprovar els pressupostos.

L'executiu de Salvador Illa exhibeix un millor tarannà, amb bons propòsits i mà estesa a l'oposició. Però en realitat governa amb una minoria de 42 diputats, sustentat pels 20 d'ERC i els 6 dels Comuns. Una fràgil majoria en què el PSC ha de cedir contínuament al xantatge dels seus socis, i a més sense pressupostos.

De crisi en crisi, i a remolc

Tot això s'ha vist empitjorat per una concatenació de crisis que han posat al descobert la manca d'allò de què presumien el PSC: la gestió. Tot s'ha accelerat en les últimes setmanes amb la crisi de Rodalies. En les últimes hores hi ha hagut la vaga d'educació més massiva dels últims anys i un nou temporal de vent que ha tornat a deixar en evidència una Catalunya feta un nyap.

Aquest govern recorda aquell d'ERC en minoria al qual se li acumulaven les crisis i les peticions de dimissió de l'oposició. Sense haver arribat encara a la meitat de la legislatura ja hi ha hagut cinc grans emergències (l'apagada, els incendis de l'estiu, les inundacions d'octubre, la pesta porcina i el temporal d'aquesta setmana), a més de dues crisis de Rodalies, una vaga de professors, diverses vagues de metges i protestes contínues del sector primari.

Les emergències són imprevisibles i en cap cas imputables al govern, però sí que ho és la seva resposta i la seva gestió. I aquest govern, que venia la capacitat de gestió com la seva gran virtut, ha donat la sensació d'anar sempre a remolc prenent decisions tard i malament. Diversos dels seus consellers han estat advertits pel Parlament i ja hi ha hagut diverses peticions de dimissió.

Inestabilitat i falsa prosperitat

Per a més desgràcia, igual que el govern d'ERC, aquest també governa sense pressupostos, la qual cosa afegeix més inestabilitat a la política catalana. Si Illa sembla gaudir de més estabilitat que Aragonès és només perquè la necessitat dels seus socis els obliga a sostenir l'executiu. A més, com Aragonès, el Govern del PSC també ven una imatge de prosperitat exhibint dades macroeconòmiques que no es corresponen amb la qualitat de vida dels catalans.

El temporal de vent d'aquesta setmana ha tornat a demostrar que el govern de la gestió ha anat tard i malament, a remolc i amb el pas canviat. La por a una catàstrofe després de la dana porta a una precaució que té el país paralitzat i això reforça la imatge d'un país tercermundista i amb els serveis col·lapsats. El Govern del PSC mostra els seus primers símptomes d'esgotament, i a poc a poc Salvador Illa segueix els mateixos passos que Pere Aragonès.