Les ‘lluites compartides’ de la patronal i l’esquerra woke catalanes: la defensa de la immigració massiva

A l'esquerra woke a Catalunya li ha sorgit un aliat contra natura en defensa de la immigració. Es tracta de Foment, la patronal catalana, el president de la qual, Josep Sánchez Llibre, ha reclamat un pacte nacional d'immigració per cobrir 1,4 milions de llocs de treball. El poder econòmic s'uneix així a l'esquerra en una ‘lluita compartida’ com és el model immigracionista que està portant Catalunya al col·lapse.

La patronal ha volgut sumar-se al debat sobre el repte demogràfic que està causant una gran polarització a Catalunya. Foment proposa un gran pacte entre els poders públics i la ciutadania per avançar-se als grans canvis que s'estan produint.

En el rerefons hi ha la Catalunya dels 10 milions que defensa una part de l'esquerra i que rebutgen sectors cada cop més amplis de la societat. El creixement desorbitat, primer de 6 a 8 milions, i ara de 8 a 10, suposa un repte per a la seguretat, els serveis públics i l'habitatge. Tot i així, el president dels empresaris catalans diu que “necessitem sí o sí la immigració per ser més productius, més competitius, per poder continuar generant riquesa i llocs de treball”.

Els empresaris creuen que serà necessari portar més mà d'obra estrangera per cobrir les vacants que vagin quedant de les jubilacions del baby boom. Per això són partidaris d'atreure perfils qualificats. Foment vol traslladar la seva inquietud al Gobierno i a la patronal espanyola, la CEOE, i obrir un govern per assolir un gran pacte social en aquest àmbit.

Patronal i esquerra, lluites compartides

Aquesta coincidència alimenta també una idea cada cop més estesa que l'esquerra actual representa els interessos de l'elit econòmica. Així passa amb el debat del canvi climàtic i la transició verda, que a la pràctica suposa més impostos per a les classes mitjanes i l'enriquiment d'una elit burocràtica i econòmica. També passa amb el debat migratori en l'àmbit econòmic, on empresaris i esquerra coincideixen en la necessitat de més immigració.

Al davant hi ha els partits que l'esquerra identifica com a amics dels poderosos, però que cada cop apareixen més com a defensors de la classe mitjana castigada pel globalisme. Això és important per entendre també l'augment del suport popular a aquest tipus de partits.

A més, deixa al descobert la fal·làcia que utilitza moltes vegades l'esquerra per assenyalar Aliança Catalana com una còpia de Vox per defensar les mateixes idees. Ara la patronal i l'esquerra woke defensen les mateixes idees, i per tant es podria dir que són el mateix. En definitiva, deixa al descobert la desorientació d'una esquerra que ja no defensa les necessitats de la classe treballadora.

Aquesta esquerra, formada per una casta política que fa anys que està incrustada en el poder, defensa augmentar els salaris alhora que demana una immigració massiva que afavoreix salaris més baixos. És la mateixa esquerra que defensa impostos més alts que recauen en una classe mitjana ofegada. Però els seus líders són, molts d'ells, grans rendistes o s'han fet d'or com a polítics.