Primer pla del cantant Lluís Llach

Lluís Llach surt al rescat dels partits indepes

Se suma a la campanya contra l'abstencionisme amb vista al 23-J

Les eleccions municipals han aprofundit la divisió de l'espai independentista. La incapacitat dels partits per recompondre la unitat estratègica ha sumat una nova decepció del seu electorat.

Els sectors més radicals agiten ara l'amenaça de l'abstencionisme. I un pes pesant com és Lluís Llach surt al rescat dels partits fent campanya contra l'abstenció.

Hores després de forjar-se l''Operació Collboni' a Barcelona, Lluís Llach ha volgut fer “algunes consideracions” seu al compte de Twitter.

Campanya contra l'abstencionisme

En primer lloc, ha recordat que "els partits unionistes actuen amb sentit d'estat espanyol", i que "els partits independentistes ni el flairen, el català". Per això ha criticat “les cúpules” dels partits, embrancats en “batalles autonomistes” que sacrifiquen “el projecte de país”.

En segon lloc, ha fet una crida als partits independentistes a “presentar un projecte unitari i il·lusionant” a les properes eleccions catalanes. Si no, adverteix, “el que ens espera és Illa president de la Generalitat”. Llach també veu “PP-Vox o el triler Sánchez” a la Moncloa el 23-J.

En tercer lloc, fa un al·legat a favor d'anar a votar el 23 de juliol: “Durant uns dies he pensat les possibilitats de votar i com, o no votar. Vist el que s'ha vist, entre donar per sac els partits independentistes, castigant-los, o donar per sac a l'estat amb un vot independentista, avui ja ho tinc clar. Donaré per sac a l'estat”.

Al rescat dels partits

Lluís Llach afirma que “el càstig als partits independentistes no serveix de res a unes eleccions estatals”. Segons diu, l'abstencionisme “afavoreix el colonialisme espanyol”. Se suma així a la campanya contra l'abstencionisme, duta a terme per figures influents de l'independentisme com Gonzalo Boye .

Imatge d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont mirant cadascun cap a un costat
CamaraImatge:

Europa Press

Lluís Llach, cantautor i referent històric de la lluita per les llibertats civils i nacionals a Catalunya, es va comprometre des de primera hora amb el 'procés'. El 2015 va integrar les llistes de la coalició Junts pel sí a les eleccions al parlament de Catalunya.

Va ser diputat per la plataforma secessionista fins a l'octubre del 2017. Un any després va ser nomenat president del Consell Assessor per a l'Impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent. Des d'aquell ens es va dedicar a fomentar el debat sobre la implementació de la República Catalana.