El llenguatge inclusiu es cola la presa de possessió dels nous ministres davant del Rei

El d'Igualtat és el ministeri que està causant més enrenou des que es van anunciar els ministres del nou govern. Totes les mirades estaven posades avui a la nova ministra d'Igualtat, Ana Redondo, a la presa de possessió. La seva fórmula per jurar el càrrec no ha passat inadvertida.

A més de jurar la Constitució, la ministra socialista ha promès “mantenir el secret de les deliberacions del Consell de Ministres”. El que crida l'atenció ha estat l'afegitó, ja que ha afegit “...i ministres”. Després s'ha dirigit al Rei Felip VI en un gest d'aprovació, afegint-hi “per descomptat”.

L'ús del llenguatge inclusiu per part de la nova ministra d'Igualtat es pot llegir com una resposta a les crítiques. El sector de l'esquerra afí a Irene Montero ha carregat contra allò que consideren un gir conservador a Igualtat. Retreuen a Ana Redondo que no tingui una trajectòria vinculada al moviment feminista i LGTBI.

Campanya contra Ana Redondo

La campanya d'una part de l'esquerra contra la nova ministra d'Igualtat no ha fet més que començar. A les darreres hores s'han viralitzat unes fotos d'Ana Redondo amb un bisbe i lluint una creu. L'acusen de ser catòlica i, per tant, poc sensible a la comunitat feminista i LGTBI.

Tampoc ha ajudat Ana Redondo que un dels primers tuits de suport fos el de Lucía Etxebarría, enemiga declarada de l'esquerra. Per a molts, és la demostració del fre del PSOE a les polítiques d'Igualtat. Per això la ministra ha volgut començar amb bon peu, amb una picada d'ullet al llenguatge inclusiu.

Una aposta de Pedro Sánchez

La designació d'Ana Redondo ha estat una aposta personal de Pedro Sánchez. En una legislatura que es preveu plena de turbulències, el PSOE ha aconseguit recuperar un ministeri polèmic com el d'Igualtat. Sánchez ha optat per un perfil tècnic com Ana Redondo, doctora en Dret Constitucional.

El PSOE vol evitar així errors com el de la “llei del sí és sí”, que va donar munició a la dreta i encara persegueix el govern. A més, la intenció és deixar enrere la divisió que generava Irene Montero per obrir una nova etapa de consens. La figura d'Ana Redondo també agrada a Sumar, que persegueix un feminisme més inclusiu.