Muntatge de fotos de Volodímir Zelenski, Vladimir Putin, Ursula Von Der Leyen, Emmanuel Macron i Pedro Sánchez; tots amb rostre seriós

POLÍTICA

Crisi a la UE, o per què en diuen economia de guerra quan volen dir recessió

Els principals socis agiten la por a una invasió russa per amagar la crisi econòmica a les portes de les eleccions europees

Emmanuel Macron ha exercit d'amfitrió aquest dilluns en una cimera europea al palau presidencial de l'Elisi, per parlar sobre la situació a Ucraïna. Més de vint caps d'Estat i de Govern europeus van assistir a aquesta conferència, de la qual va sortir un missatge unitari: “Europa ha d'avançar cap a una economia de guerra”.

El mateix Macron va marcar el discurs amb què s'alineen els principals socis per amagar una recessió que ofega la unió: "La derrota de Rússia és indispensable per a la seguretat i l'estabilitat d'Europa". La paradoxa és que és precisament l'estratègia occidental a Ucraïna la que ha portat els països europeus al desastre econòmic.

França lidera ara l'estratègia de l'economia de guerra que Alemanya va iniciar fa temps en detectar greus problemes a la seva economia. A Alemanya, la nova dreta arrasa a les enquestes assenyalant el fracàs del suport del govern socialdemòcrata alemany a la guerra d'Ucraïna. És clar que la guerra a l'est i la crisi econòmica marcaran les eleccions europees amb la ultradreta en auge.

Guerra a Ucraïna, crisi a Europa

El 24 de febrer del 2022 Rússia va envair Ucraïna i occident va prendre la determinació de lliurar una guerra econòmica contra Vladimir Putin. Brussel·les i Washington van coordinar un ambiciós paquet de sancions econòmiques, que els líders occidentals van anunciar de manera triomfal. El missatge era clar, les sancions aixafarien l'economia russa i acabarien amb la guerra a Ucraïna ràpidament.

A més de les sancions, Brussel·les va iniciar una ofensiva energètica contra el gegant rus. Això era més delicat, perquè els països europeus feia anys que sostenien el seu model econòmic i industrial en la importació d'energia barata des de Rússia. Era evident, doncs, que reduir la dependència energètica de Rússia portaria problemes.

Primer pla de Vladimir Putin

Les sancions econòmiques i la fi de les importacions de gas i petroli van suposar una patacada econòmica per a Rússia en els primers mesos de la guerra. Tot i això, Putin va saber com capgirar la situació. L'economia russa es va començar a recuperar poc després gràcies a l'exportació de petroli a la Xina i l'Índia.

En canvi, la crisi energètica provocada per les sancions al gas rus va acabar disparant la inflació i el preu de l'energia a Europa. El Banc Central Europeu, que inicialment va dir que no caldria apujar els tipus d'interès, va iniciar una escalada fins al 4,5% actual. A diferència de Rússia, l'economia europea va créixer molt durant els primers mesos, però ha desescalat fins a entrar en recessió.

L'altre beneficiat d'aquesta guerra econòmica entre Brussel·les i Moscou són els Estats Units, que s'ha enriquit venent petroli i gas a Europa. Per tant, la conclusió és que la guerra a Ucraïna ha debilitat Europa mentre Rússia resisteix i els Estats Units s'enforteix. Això explica que els líders europeus agitin ara la por a una invasió russa per amagar la crisi a què ens han portat.

El fracàs del nou ordre mundial

El millor exemple del fracàs de la política exterior comunitària és la crisi econòmica que castiga Alemanya. El Govern alemany ja ha reconegut que s'enfronta a una situació preocupant, amb l'enfonsament d'una economia que fa temps que dóna símptomes d'esgotament. La principal causa ha estat la fi del model energètic, ja que Alemanya més que ningú no va basar el seu creixement industrial en la importació barata de gas rus.

L'apel·lació a l'economia de guerra va sorgir precisament a Alemanya per amagar-ne la recessió i les causes. Tot i els esforços retòrics dels líders europeus guiats ara per Macron, el president ucraïnès Zelenski ja ha advertit que sense l'ajuda nord-americana serà impossible batre Rússia. El problema per a Ucraïna i els seus aliats europeus és que si Trump guanya al novembre, el joc es va acabar.

Pla mitjà curt de Donald Trump somrient i assenyalant al capdavant amb el seu dit índex

Trump ha promès que si guanya les eleccions al novembre posarà fi a la guerra d'Ucraïna en qüestió d'hores. Serà la fi del nou ordre mundial que pretenien imposar Brussel·les i l'administració Biden a costa del gegant rus. Ara caldrà veure com afecta tot això les eleccions europees, en què els partits de la nova dreta volen plantar cara a les elits causant del desastre.

➡️ Política

Més notícies: