La lenta agonia del PDECAT

L'últim minut de glòria del PDECAT a Madrid va ser quan Ferran Bel, diputat al Congrés, va ser elegit president de la comissió Pegasus. Però la comissió, com és sabut, ha decaigut amb la convocatòria electoral anticipada.

El partit hereu de Convergència -juntament amb Junts- té davant seu una incerta travessia del desert. Ja ha anunciat que es presentarà el 23 de juliol. Tot i que a les eleccions al Parlament del 2021, que van jugar a casa, ja no van sortir.

És cert que ha obtingut uns 180 regidors (1,84% dels vots) -sobretot en municipis petits-, tot i que en vots són només 55.000.

A les últimes eleccions a la cambra catalana en van obtenir més, 77.000 i tampoc van entrar perquè van caure per sota del 3% (2,72%).

A les eleccions municipals, ni tan sols es van presentar amb marca pròpia sinó com 'Ara pacte local'. Confien que el 23-J sigui l'inici de la resurrecció del partit.

Però Duran ja no va sortir a les generals de desembre del 2015 amb 64.000 vots. A les eleccions al Parlament de 2015, Unió ja va quedar fora malgrat els 102.000 vots obtinguts, un 2,51%.

El PDECAT, a més, ha tingut una trajectòria incerta. A les eleccions de l'any passat, va presentar com a candidata a la seva secretària general, Àngels Chacón.

Després l'exconsellera va fundar un altre partit, Centrem, i finalment va deixar la política activa.

La direcció del partit, en un comunicat aquest dilluns, ha afirmat que el seu projecte “és més actual i necessari que mai”.

També que són “rigor, seny i política útil”, però els costarà trobar un lloc a Madrid si no ho han aconseguit tampoc a Catalunya.