Laura Borràs, la patata calenta de Carles Puigdemont

A ningú se li escapa que Junts és una formació política feta a imatge i semblança de Carles Puigdemont. Ell ordena, executa, dirimeix i salva. O executa, evidentment.

Durant un temps semblava que Puigdemont ja donava per perdut el seu retorn a curt termini a Catalunya i va deixar fer dins del partit. Va permetre l'ascens de Laura Borràs i del seu entorn, mentre ell seguia còmodament a Brussel·les. De fet, la intenció era repetir com a eurodiputat, deixant un dels seus cadells (Rull, Turull o Nogueras) com a candidats a la Generalitat.

La llei d'amnistia i l'avançament electoral a Catalunya canvien totalment l'escenari. Carles Puigdemont decideix anar amb tot i conclou que, passi el que passi, guanya. Donem ja per fet que supera ERC, com diuen totes les enquestes, de manera que si aconsegueix 68 vots a la investidura, torna com a president i per la porta gran. Si guanya Aragonès, però no aconsegueix els vots, es podrà retirar culpant els republicans de trencar la unitat.

Pel camí, el d'Amer ha confeccionat una llista on ha premiat el sector més pragmàtic i ha enterrat els borrasistes. Francesc de Dalmases va el 18 i Junts va obtenir a Barcelona el 2021 16 diputats. David Torrents és a la posició 23, mentre que Aurora Madaula no ocupa ni una posició simbòlica.

Adeu, doncs, al sector Borràs, que només aguanta pel càrrec -honorífic?- de la seva presidenta. Laura Borràs continua ostentant el màxim càrrec de Junts per Catalunya, però a ningú se li escapa que el seu poder de decisió i la seva influència són nuls. És Carles Puigdemont, amb Jordi Turull i Albert Batet, qui pren les decisions i qui ha confeccionat les llistes.

És més, fa uns dies Xavier Trias -que gairebé ja no hi és, però encara té ascendència- va suggerir que Laura Borràs deixés la presidència de Junts per Catalunya i que fos Puigdemont el màxim càrrec intern del partit. La veritat és que sembla ser qüestió de temps: Borràs segueix inhabilitada i el relat sobre la seva condemna no ha estat assumit per les tesis indepes.

L'encara presidenta de Junts continua sostenint que la van condemnar per independentista i no per trossejar contractes, i fins i tot va arribar a demanar que fos inclosa a la llei d'amnistia, cosa que no va quallar. Vist ara amb perspectiva, al sector Puigdemont ja li anava bé que Laura Borràs caigués en “acte de combat” i pogués ser apartada de la vida pública sense que haguessin de fer res.

La decisió de Puigdemont, després de les eleccions

Laura Borràs responia aquest dimarts a Xavier Trias: "Qui presideix Junts soc jo i a Puigdemont no li cal un càrrec orgànic". Va voler mostrar fermesa i determinació, encara que la realitat demostri tot el contrari.

És evident que no hi haurà moviments en aquest sentit durant el cicle electoral que ve –catalanes al maig i europees al juny– però el futur de Laura Borràs pinta negre. Sense la gran majoria dels seus aliats, els pocs que li quedaven han entès el missatge i es distancien de l'encara presidenta per optar a càrrecs si Junts governa.

Tot i que la figura de Puigdemont segueix deixant la ideologia de Junts en segon terme, la veritat és que la majoria d'alts càrrecs del partit es troben còmodes al centredreta. Borràs, activista i d'esquerres, no té gaire lloc en el futur de Junts. Tot i això, segueix aferrada al seu càrrec i no ha alçat la veu després del cas Casol, el veto a Madaula o altres dels seus adeptes.

Laura Borràs vol seguir i acota el cap amb Carles Puigdemont, conscient que serà l'expresident qui decidirà el seu futur. No obstant això, faci el que faci, sembla estar decidit. És només qüestió de temps.