TV3 Després de la DGAIA, la Corpo: la jutgessa cita a declarar nou alts càrrecs de TV3 per malversació
La justícia investiga greus irregularitats comeses entre 2015 i 2021
El Jutjat d'Instrucció número u de Sant Feliu de Llobregat ha citat a declarar nou alts càrrecs de la cúpula de TV3 per un possible delicte de malversació. Aquest jutjat s'encarrega d'investigar els sous dels directius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Entre els nou investigats hi ha set membres de l'actual consell de govern i dos altres alts càrrecs.
La Corporació torna a estar al focus de la polèmica | CCMA
L'actuació d'instrucció tracta d'esbrinar ara si els investigats van rebre sobresous de la Corporació entre els anys 2015 i 2021. Es tracta del mateix període en què van tenir lloc les irregularitats a la DGAIA, que investiga l'Oficina Anticorrupció.
Es tracta, doncs, d'una mostra més del descontrol en la gestió dels governs de Junts i ERC durant els anys del Procés. De fet, la DGAIA podria ser només la punta de l'iceberg d'un sistema de corrupció generalitzada a la Generalitat. També posa en el punt de mira TV3, en ple debat sobre el seu sobrefinançament i la seva deriva ideològica.
Sous de més de 120.000 euros anuals
La justícia va obrir diligències per possibles irregularitats a la Corpo el passat mes de maig, arran d'una denúncia de Societat Civil Catalana. Ara cita a declarar els nou investigats per un presumpte delicte de malversació i prevaricació. Hauran de comparèixer davant el magistrat a la primavera de l'any vinent, en qualitat d'investigats.
La denúncia de Societat Civil Catalana es basava en un informe de la Sindicatura de Comptes, òrgan que també ha destapat l'escàndol a la DGAIA. L'informe alertava sobre l'assignació de sous per sobre del límit establert per la llei.
Però, a més, SCC va advertir d'altres possibles irregularitats en el procés de selecció dels actuals directors de TV3 i Catalunya Ràdio. També van posar l'alerta sobre els alts sous, que en alguns casos superaven fins i tot els d'un conseller de la Generalitat —per sobre dels 120.000 euros anuals.
Per tot això, l'entitat constitucionalista va assenyalar que podríem estar davant "un patró sistemàtic de gestió irregular amb rellevant impacte econòmic i possible transcendència penal". Una cosa que sembla corroborar-se cada cop més, amb cada nova decisió de la justícia.
Més notícies: