Junts torna a la guerra interna: les famílies que batallen per dominar el partit

Les tensions internes de Junts per Catalunya tornen a ser al centre de totes les mirades de la política catalana. La formació, presidida per Laura Borràs però dirigida a la pràctica per Carles Puigdemont —tal com es va poder veure en les negociacions per a la investidura— aprofundeix en les seves esquerdes. L'últim moviment sísmic té nom i cognom: Aurora Madaula.

Tal com ha recollit E-Notícies al llarg dels darrers dies, Madaula és la causant de la batalla que torna a enfrontar les ànimes que componen Junts. El seu discurs de fa uns dies al Parlament, titllant de “violència masclista” algunes actituds que, de manera indirecta però clara, va atribuir a companys de partit, van causar estralls sonats.

L'origen de la polèmica és el suport unilateral de Madaula a una declaració parlamentària contra les polítiques del govern d'Andorra pel que fa a l'avortament. La desautorització a Madaula —vicepresidenta del partit i secretària segona de la taula del Parlament— va suscitar el discurs que, al seu torn, ha provocat una guerra oberta al partit.

Junts contra Junts: una guerra que no és nova

La divisió interna al si de Junts per Catalunya no tan sols no és nova, sinó que és pràcticament inherent a la formació. Des del primer dia, el partit dirigit 'de facto' per Carles Puigdemont s'ha definit per ser un poti-poti ideològic amb l'independentisme com a principal punt de trobada —i sovint, l'únic. Aquesta heterogeneïtat en matèria política va ser venuda sempre com una virtut per part de Junts, però el pas del temps no perdona.

El partit que enarborava amb més ímpetu la bandera de la independència i prometia fer-la realitat en un tres i no res ha vist en els últims temps com les seves files xocaven de front amb la realitat. La frustració és la tònica del 'processisme', que viu temps de decadència. La impossibilitat pràctica per part de Junts de caminar cap a la secessió —ni governa ni podria fer passos cap a ella en cas de fer-ho— ha desencoratjat les seves masses.

Amb la independència allunyada del tauler polític diari, Junts es veu obligat a enfrontar-se de manera quotidiana a qüestions pragmàtiques. I és aquí, lluny del 'processisme', on afloren les profundes distàncies existents entre les diferents famílies del partit. Socialdemòcrates, liberals, conservadors, democristians…

Qüestions relatives a la seguretat o a la immigració, mesures fiscals o el conflicte entre Palestina i Israel són terreny de desacord al si del partit de Carles Puigdemont. Però, més enllà de les discrepàncies ideològiques, són dues les grans famílies que des del primer moment s'han enfrontat pel control efectiu del partit. És la guerra del sector Borràs contra el sector Turull.

La família Borràs, molt tocada després del pacte amb Sánchez

Tot i mantenir 'de iure' la presidència del partit, Laura Borràs es troba, des de la seva inhabilitació, en un tercer pla de la política catalana. També del seu propi partit, que no la va tenir en compte a les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. Amb la caiguda de la gran líder, el sector ha perdut poder d'influència dins de Junts.

La 'família' de Borràs és un perfil netament independentista i més proper a l'activisme que a la política, afí a la unilateralitat i detractora del diàleg amb el Govern o els partits nacionals. De tall ideològic heterogeni, si bé amb una certa tendència a l'esquerra, el sector connecta bé amb la massa independentista més mobilitzada. És una sorollosa minoria: pocs milers de persones, però lliurats a la causa.

Aurora Madaula, el gran nom de la setmana a la guerra interna del partit, és del sector afí a Laura Borràs. L'acompanyen altres noms destacats del partit, com ara els diputats Jaume Alonso-Cuevillas o Francesc de Dalmases. Tots ells formaven el cercle de confiança del president Quim Torra, del mateix perfil independentista —encara que cal recordar que Torra mai no ha militat a Junts.

Tot i comptar amb un gran pes específic, aquest sector del partit ha vingut a menys en els últims temps. La decadència independentista ha apartat la 'família Borràs' del centre del tauler. Carles Puigdemont, malgrat la defensa d'un independentisme combatiu, manté la distància amb l'esmentat sector.

Puigdemont, que manté des de fa uns anys una distant relació personal amb Laura Borràs, és qui va fer l'escac i mat a aquest sector. El seu acord per investir Pedro Sánchez va contradir absolutament la posició contrària a qualsevol pacte que sempre havia mantingut el 'laurisme'. Va ser la rematada final a un cercle de Junts que es troba molt tocat, tot i mantenir càrrecs de molt poder al partit.

El sector pragmàtic, reforçat, però sense un control total del partit

A l'altra banda de la batalla hi ha el sector pragmàtic, amb Jordi Turull —secretari general de Junts— com a rostre més visible. Procedent majoritàriament de l'antiga Convergència (CDC), el 'turullisme' compta a les seves files amb la pràctica totalitat de l'estructura territorial del partit. Turull, amb una àmplia experiència de partit, ha sabut aglutinar-la al seu voltant.

Són molts els noms que s'alineen amb Turull i que aposten pel pragmatisme polític. Independència sí, però política també, i marcada pel perfil liberal-moderat que havia caracteritzat CDC. Josep Rull, Xavier Trias o David Saldoni són alguns dels noms que formen part del sector del partit.

També ho és l'actual presidenta del Parlament, Anna Erra, que aquesta setmana retirava la seva confiança en Aurora Madaula. I és molt particular el cas d'Eduard Pujol, actual diputat del partit a Madrid. A la seva època al Parlament, a Pujol se'l relacionava amb el sector Borràs, però tot va canviar amb les denúncies per assetjament sexual que va rebre.

Pujol, acusat per dues dones, es va veure obligat a dimitir. Tot i mantenir la seva innocència —el jutge va concloure que va ser acusat falsament—, noms com Aurora Madaula el van criticar durament i, lluny de mantenir-se equidistants, es van llançar a les crítiques a Pujol. Ara, el diputat de Junts sembla haver-se distanciat del seu antic cercle i observa la seva caiguda des de la distància.

Puigdemont, el gran líder que exerceix de magma

Com l'àrbitre d'un partit de tennis, Carles Puigdemont ho observa tot des de les altures, amb distància i en silenci. Tot i mantenir la seva acèrrima defensa independentista, l'eurodiputat de Junts manté una fluida relació amb Turull i el seu entorn. Ara bé, evita posicionar-se precisament per evitar que la guerra oberta del partit s'agreugi i causi fins i tot escissions.

Puigdemont, amb el seu escuder Toni Comín, és el magma que manté unides les dues grans famílies de Junts. Al seu costat, i en una posició de silenci i distància, també s'ha situat Míriam Nogueras, la portaveu del partit a Madrid. Abans propera a Borràs, Nogueras no s'ha manifestat a l'últim episodi de la batalla interna del seu partit. Un silenci cridaner, del qual s'infereixen les tensions i la feblesa creixent del sector Borràs.

En definitiva, doncs, Junts aprofundeix la divisió interna de les dues famílies que conformen el partit. S'acosten temps convulsos: el paper del partit a Madrid i un possible avenç electoral a Catalunya poden suposar estralls a la feble cohesió de la formació. A la guerra interna de Junts semblen quedar-li diverses batalles per lliurar.