Junts reivindica el llegat del referèndum de l’1-O enmig d’una allau de crítiques

Junts ha aprofitat el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O per reafirmar la vigència d'aquell "mandat" i el seu compromís a fer-lo efectiu. A través d'un comunicat, la formació sosté que l'1-O va ser la “màxima expressió de la voluntat de ser dels catalans”. Assenyalen que, amb més d'un 90% de vots a favor de la independència, “obliga a mantenir la fidelitat” al projecte.

Igualment, Junts denuncia que la repressió i la “criminalització” per part de l'Estat espanyol continuen sent avui una realitat. Com és habitual, acusen el poder judicial de bloquejar l'aplicació de la llei d'amnistia. Per al partit, aquesta situació constitueix “un cop d'Estat togat”.

Puigdemont reivindica l'1-O, però el malestar creix

El mateix Carles Puigdemont també es va pronunciar a les xarxes socials, assegurant que l'1-O va ser un èxit i un motiu d'orgull. Va recalcar que l'independentisme va guanyar aquell dia i que continua sent un referent polític i moral per al moviment. Tanmateix, les reaccions a les xarxes davant tanta èpica han estat molt irades.

Molts usuaris recorden a Junts el seu suport parlamentari al PSOE a Madrid. La crítica és la ja habitual: "ja no us creu ningú, estafadors". "Amb els fets heu perdut credibilitat", "mai heu estat compromesos amb la independència", diuen els usuaris.

Aquest malestar reflecteix una fractura cada cop més evident entre la retòrica èpica de Junts i la percepció ciutadana. Sens dubte, l'electorat independentista ha deixat de ser processista. És a dir, ja gairebé ningú es creu que el procés fos una altra cosa que la fugida endavant d'una elit política.

El context electoral agreuja la situació

Les crítiques a les xarxes socials no són un fenomen aïllat, sinó que es reflecteixen també en el panorama electoral. Les enquestes més recents plantegen un veritable col·lapse per a Junts. L'enquesta d'Ipsos per a La Vanguardia, per exemple, li donava 19 escons a AC i 21 a Junts.

Els sondejos, en definitiva, dibuixen un escenari en què l'independentisme tradicional perd hegemonia en benefici de partits sense herència. Ara bé, ni Junts ni ERC han mogut fitxa. I això arriba fins al punt que, literalment, han escollit els mateixos líders.