PP i Vox pressionen el Govern pels escàndols de la DGAIA

El descobriment d'una xarxa de prostitució infantil arran del cas d'una menor tutelada per la Generalitat ha causat estupefacció a Catalunya. El cas apunta directament a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA. Aquest organisme públic està sent investigat per diverses irregularitats, que apunten a una corrupció sistèmica quan estava controlat per ERC.

Arran d'aquest nou escàndol, el PP i Vox han demanat al Govern que comparegui per donar explicacions i vagi fins al final amb aquest assumpte. El PSC ha reaccionat anunciant les primeres mesures. Ha obert un expedient pel cas de la menor prostituïda, i ha anunciat la compareixença de la consellera de Drets Socials en seu parlamentària.

La posició del PSC no és fàcil, perquè el cas esquitxa de ple el seu soci de govern prioritari. Fins ara havien intentat frenar l'ofensiva de l'oposició per protegir ERC. Però el cas està assolint una dimensió important, i el Govern està obligat a fer passos per evitar que el cas l'acabi arrossegant.

Què està passant a la DGAIA

La Sindicatura de Comptes va destapar l'any passat irregularitats greus en l'adjudicació de contractes i la concessió d'ajudes per part de la DGAIA. Va ser durant el període 2016-2020, quan ERC controlava la conselleria d'Afers Socials. Primer amb Dolors Bassa (2016-2017) i després amb Chakir El Homrani (2018-2021).

La DGAIA és l'organisme públic que es dedica a la cura dels menors tutelats i extutelats. Però no gestiona directament el servei sinó que ho fa a través d'entitats privades. La Sindicatura de Comptes va detectar l'adjudicació irregular de contractes a aquestes entitats, i la concessió d'ajudes a joves que no complien els requisits.

En plena voràgine pels escàndols financers, ha esclatat el cas d'una menor tutelada per la DGAIA que va ser violada de forma sistemàtica per una xarxa de pederàstia. A més, s'ha descobert que la DGAIA va autoritzar la seva fugida amb un home deu anys més gran. Això ha deixat al descobert les fallades del sistema de protecció de menors vulnerables.

PP i Vox demanen mesures urgents

Això és precisament el que ha assenyalat Juan Fernández, al seu compte de X. El portaveu del PP al Parlament de Catalunya ha afirmat que "el sistema de protecció dels menors a Catalunya ha fallat estrepitosament". A més ha acusat el PSC de "callar" davant "fets molt greus", i ha assenyalat la consellera Mónica Martínez Bravo.

"Avui, quan coneixem un cas de violació d'una nena de 12 anys, la consellera informa que en el pròxim Ple del Parlament no hi serà present". Fernández ha demanat a la consellera que "cancel·li el viatge" i "doni les explicacions que els catalans exigeixen".

Vox ha estat damunt d'aquest cas des que va aparèixer, formulant diverses preguntes i exigències en seu parlamentària. Ara adverteix que el Govern del PSC arriba "tard i malament" en aquest cas, que "mai no hauria d'haver-se produït". A més, creuen que la compareixença de la consellera serà inútil, perquè "dirà el de sempre".

El seu portaveu Ignacio Garriga ha estat taxatiu. Ha assenyalat els "polítics corruptes de la Generalitat" que durant temps "han utilitzat els menors tutelats i les institucions tutelars com la DGAIA com a instrument de lucre personal i polític".

Junts sol·licita una comissió d'investigació

Per la seva banda, Junts ha sol·licitat una comissió d'investigació per arribar al fons del cas de la DGAIA. Encara que la posició dels juntaires en aquest cas ha estat més ambigua. Primer van votar en contra de la compareixença de la consellera, per després, en veure que la qüestió vola, unir-se a la petició.

Junts veu en aquest escàndol l'oportunitat de debilitar tant el seu competidor directe, ERC, com el Govern de Salvador Illa. Però al mateix temps és conscient que en aquells anys Junts i ERC governaven junts.

Aquesta mateixa setmana s'han conegut noves irregularitats en la contractació durant els governs processistes. Va ser el 2022 al Departament de Salut, quan estava dirigit per Josep María Argimon, home de Junts. Els postconvergents no les tenen totes amb si, d'aquí la seva ambigüitat amb aquests temes.