Junts fa un pas més en el seu gir en immigració i ja parla obertament de deportacions massives

El desallotjament de l'edifici de l'antic institut B9 a Badalona, on van arribar a malviure 400 persones, la majoria d'elles immigrants, ha provocat un intens debat social a Catalunya. Els veïns es posicionen majoritàriament al costat de l'alcalde, Xavier García Albiol, que va prometre acabar amb els problemes de convivència que provocaven els okupes. L'esquerra prookupació i els mitjans de comunicació públics i subvencionats anomenen “racista” Albiol i demanen el reallotjament dels okupes per raons humanitàries.

Mentrestant, els partits intenten prendre posicions davant d'un tema, el de la seguretat i la immigració, que ocupa el centre de l'agenda política catalana. Entre ells Junts, que està girant cap a la dreta per la necessitat de competir amb Aliança Catalana. Ara fa un pas més.

Missatge contundent des de Junts

El grup municipal de Junts a Badalona ha insistit en la necessitat de tenir les competències d'immigració per gestionar el problema des de Catalunya. El que crida l'atenció és que parlen per primera vegada, obertament, d'utilitzar les competències per expulsar els irregulars. "Si deportar fos competència nostra, ho aplicaríem, però no ho és, és competència de l'Estat", han piulat.

Junts Badalona responia d'aquesta manera al missatge d'un ciutadà que demanava la deportació d'estrangers il·legals o que es dediquen a delinquir. Per tant, en aquest cas, Junts no es refereix a deportacions quirúrgiques com les que ja s'estan executant en casos puntuals amb la llei d'estrangeria, sinó expulsions massives d'il·legals com a forma d'afrontar el problema de la immigració.

Fins ara, Junts s'havia mostrat prudent en aquest tema: reclamaven les competències d'immigració per a Catalunya però no explicaven per a què. De fet, havia sembrat els dubtes: la portaveu Mònica Sales va dir que volien les competències "per acollir millor".

Ara parlen obertament de deportar els il·legals per evitar problemes com el de Badalona, on desenes d'ells han quedat al carrer després de ser desallotjats. El missatge s'ha de llegir en clau local com un atac a Albiol, el partit del qual va bloquejar el traspàs de les competències d'immigració per a Catalunya. També han criticat la manca de previsió d'Albiol, que va desallotjar sense una alternativa per als desnonats: "El problema no desapareix, només canvia de lloc", adverteixen els juntaires.

Els municipis prenen la davantera

Una vegada més, les delegacions locals de Junts prenen la davantera en el debat de la immigració mentre la direcció es posa de perfil. En el cas de Badalona, també cal tenir en compte la idiosincràsia del lloc. El seu president, David Torrents, va dir en les passades eleccions municipals (2023) que preferia donar l'alcaldia a Albiol abans que aliar-se amb ERC. 

Passa en molts altres municipis que el grup local de Junts és molt més conservador que la direcció, que continua navegant en la indefinició ideològica. De fet, acaben de reforçar el corrent esquerrà per intentar arrencar un grapat de vots a ERC.