Pere Aragonès es fa encara més petit
El pacte PSOE-Junts accentua la irrellevància d'Esquerra
La batalla per la formació de la Mesa del Congrés ha evidenciat una altra guerra soterrada, la dels partits processistes. ERC i Junts competeixen pel protagonisme a Madrid com a preludi de les futures eleccions catalanes. Amb el pacte PSOE-Junts d'ahir, Carles Puigdemont clava un primer cop a la mandíbula de Pere Aragonès.
Tot i les crítiques dels sectors més radicals de l'independentisme, Waterloo ha guanyat el primer pols. A Junts treuen pit per haver tingut a Sánchez contra les cordes fins l'últim instant. Elogien l'estratègia de Puigdemont per aconseguir una “demanda històrica” del catalanisme, i contraresten les acusacions de traïdors afirmant que “la investidura segueix exactament on era”.
Però hi ha una cosa més important, i és que ERC ha estat incapaç de fer valer la seva posició al Govern de la Generalitat per encapçalar les negociacions amb el PSOE. En canvi, Junts, fora del Govern i amb el líder pròfug de la justícia, ha pres la davantera. Això debilita encara més la ja complicada situació de Pere Aragonès.
La llarga agonia d'Esquerra
Amb el Govern en minoria, la crisi del processisme, la sagnia de vots i l'auge del PSC, Pere Aragonès està contra les cordes. Cada cop són més les veus que demanen eleccions anticipades. El president vol esgotar la legislatura, però cada nou moviment acosta més a la irrellevància política.
La pugna dels partits processistes en la crisi del govern espanyol ha accentuat encara més la pèrdua de protagonisme. No és estrany que ERC convoqués una roda de premsa al Congrés minuts després d'anunciar-se la decisió de Junts. Volien demostrar que també havien aconseguit imposar les exigències al PSOE.
Puigdemont ha portat amb discreció la iniciativa de negociacions. Primer donant cop de porta a la proposta d'Esquerra de formar un front comú independentista a Madrid, i després tensant la corda de la negociació fins a l'últim minut. Això permet a Junts no només imposar el seu relat, sinó també prendre avantatge de cara a la pantalla següent, la de la investidura.
Segueix la guerra Junts-ERC
A Catalunya s'escampa la sensació que ERC ha anat tota l'estona a remolc de les negociacions entre el PSOE i Junts. Tota una anomalia, tenint en compte que Esquerra ostenta el Govern i per tant una posició privilegiada com a interlocutor. Però tot el protagonisme se l'ha endut Puigdemont, davant de la invisibilitat d'Aragonès.
Les declaracions dels dirigents postconvergents i republicans ahir evidencien una lluita descarnada. A Junts s'apunten el gol de l'oficialitat del català a Europa ia les institucions. A Esquerra treuen pit per la desjudicialització del Procés.
Però tots dos van llançar un clar missatge, i és que les negociacions de debò comencen ara. Puigdemont surt amb una posició d'avantatge, sobretot perquè a diferència d'ERC el seu vot no està assegurat. Però Esquerra li vol disputar el protagonisme i aprofitar el desgast del gir d'ahir de Junts apropant-se al PSOE.
Eleccions a Catalunya?
L'aliança amb el PSOE ha costat a ERC la pèrdua de milers de vots i passar de primera a tercera força a Catalunya. El calendari marca 2025 com a data per a les properes eleccions catalanes, però Aragonès cada vegada ho té més difícil per resistir al poder. El desenllaç de la investidura a Espanya marcarà en bona mesura el futur.
No tot són males noticies per als republicans. L'acord amb el PSOE al Congrés obre la porta a revalidar el suport del PSC als pressupostos del Govern Aragonès. Sánchez garantitzaria la governabilitat a Catalunya a canvi d'obtenir el recolzament d'ERC a la seva investidura.
Més notícies: