El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, intervé durant una roda de premsa a la seu del partit, el 29 de maig de 2023, a Barcelona

POLÍTICA

Junts es fica en un carreró sense sortida

Prenguin el camí que prenguin, estan condemnats a pagar els costos de la seva decisió

“No està en risc la legislatura, si de cas l'amnistia”, diu el PSOE, i promet no moure's gens ni mica de les línies vermelles marcades fins ara. "Si el PSOE no es mou", respon Junts, "estarà incomplint l'acord". Jordi Turull amenaça, o l'amnistia és total i immediata, o el Govern de Pedro Sánchez caurà.

L'independentisme va despertar-se ahir eufòric amb el cop de porta de JxCat a la llei d'amnistia al Congrés. Ells ho tenen clar, l'amnistia és un error en ell mateix perquè suposa acceptar el joc pervers dels partits espanyols sense cap garantia. Així és com Junts s'ha ficat en un atzucac.

El PSOE diu que no creuarà les línies vermelles i Junts amenaça de trencar l'acord. Si això no passa, Junts acabarà aprovant una amnistia que malgrat totes les esmenes seguirà sense convèncer l'independentisme. Si finalment es trenca, l'independentisme perdrà la posició de força i una oportunitat per rellançar el projecte fallit.

L'escenari que s'obre llavors és molt incert, perquè realment no hi ha un projecte sòlid per reemplaçar el vell processisme. Ni la llista cívica ni l'independentisme identitari prometen una majoria àmplia, i continuen acusant el principal problema del moviment, la desmobilització. La pregunta és si malgrat tots els escarafalls, a l'independentisme li queda una altra sortida que la llei d'amnistia per al rearmament estratègic.

La difícil elecció de JxCat

A l'estat major de Junts confien en un nou estovament del PSOE que permeti salvar la llei d'amnistia. La intransigència dels socialistes portaria els de Puigdemont a una nova cruïlla, la del tot o res. Fins on estan disposats a tensar la corda els postconvergents, és la pregunta que ara mateix es fan tots.

Tensar la corda tenia un clar avantatge, desmarcar-se d'ERC i marcar una línia dura que els pot donar rèdits electorals. Però també tenia importants riscos, i ara es veuen en un atzucac del qual els serà difícil sortir. Preneu el camí que preneu, estan condemnats a pagar els costos de la seva decisió.

Si Junts no accepta la llei d'amnistia tal com està, anirà a unes noves eleccions on difícilment tornaran a tenir una posició de força com l'actual. A més, deixaran a l'estacada milers de represaliats demostrant que tot això anava d'una sortida personal per a Carles Puigdemont. Però acceptar la llei d'amnistia actual suposarà un temps perdut per a res i una nova decepció per a l'independentisme radical.

La batalla amb ERC

L'independentisme radical és un sector molt sorollós però no necessàriament majoritari del moviment. ERC ho sap, i ara juga la carta de defensar l'amnistia tant sí com és l'èxit més important de l'independentisme en anys. Per això Junts culpa de buscar sortides persones i posar en risc l'amnistia.

La decisió de Junts ha donat el tret de sortida a una precampanya electoral que es preveu llarga a Catalunya. ERC ja es postula com la garantia de la salvació del procés mitjançant la llei d'amnistia, que ha de portar suposadament al referèndum. Junts juga a l'heroisme i la intransigència per frenar-ne la caiguda.

Pesos pesants d'Esquerra com Junqueras i Aragonès ja han començat el pressing a Junts per aprovar l'amnistia. Els de Puigdemont, mentrestant, estan atrapats en un càlcul d'avantatges i inconvenients de difícil resolució. Tots tenen la mirada posada a les eleccions catalanes, que s'han començat a disputar a Madrid.