Junts, en evidència: les soflames contra el PSOE que queden en res després del pacte

Tot i que es va fer esperar més del que es podia preveure fa uns dies, finalment ha arribat l'acord entre el PSOE i Junts. Dijous passat, 9 de novembre, es va fer públic l'acord pel qual els de Carles Puigdemont votaran la investidura de Pedro Sánchez. Ho faran a canvi de la llei d'amnistia que, no sense una autèntica odissea d'obstacles al davant, pretén esborrar l'empremta judicial tots els condemnats o investigats pel 'procés' des del 2012.

El pacte ha trigat setmanes, amb uns darrers dies veritablement agònics. El PSOE, amb Santos Cerdán liderant la negociació, i Junts, amb Puigdemont al capdavant malgrat no tenir càrrec orgànic, no arribaven a l''OK' final. Petits aspectes jurídics que les dues parts volien salvaguardar dels més que probables recursos judicials separaven socialistes i 'puigdemontistes'.

Superats els serrells que els distanciaven, doncs, dijous passat va ser segellat el pacte que donarà lloc a una nova legislatura amb Pedro Sánchez al Palau de la Moncloa. S'obre així una nova etapa en diversos àmbits polítics: a l'espanyol, per aquesta nova suma de forces d'esquerres, nacionalistes i independentistes. Al català, per les conseqüències que pot tenir l'amnistia i un possible retorn de Puigdemont a poc més d'un any de les eleccions autonòmiques.

Junts, davant la nova etapa: de la confrontació a l'acord amb el PSOE

Però on s'obre una etapa nova i inèdita és a Junts per Catalunya. El partit, dirigit per Carles Puigdemont malgrat que la presidència l'ostenta la mediàticament desapareguda Laura Borràs, s'enfronta a un escenari intern sense precedents. Després d'anys de soflames contra els partits d'àmbit nacional i contra ERC, que ja fa una legislatura que dona suport al PSOE a Madrid, ara JxCat s'estrena al camp del pacte.

La seva nova ubicació al tauler polític, clau amb els seus set diputats, situa Junts al centre del focus mediàtic. S'ha vist amb l'acord d'investidura i serà així al llarg dels quatre anys vinents, amb cadascuna de les mesures que el Govern vulgui promulgar. En pocs mesos, els de Carles Puigdemont han passat del 'no' a tot a ser un soci imprescindible per al PSOE.

Després d'haver adquirit aquesta quota de protagonisme i haver pactat la investidura de Pedro Sánchez, és com a mínim curiós mirar enrere i recordar què deia Junts sobre el PSOE fa escassos mesos. El paper dels socialistes davant del 'procés' i el vot a favor de l'aplicació de l'article 155, a més del suport per part d'ERC, van ser durant anys el gran tema dels sectors més radicals de Junts.

Des d'aquest dijous, les seves paraules entren en contradicció amb la decisió del seu propi partit de pactar, com ja va fer la formació de Junqueras, amb el mateix PSOE que només uns mesos enrere rebutjaven de manera rotunda.

D'atacar el PSOE al pacte amb Sánchez

No cal retrocedir gaire per evidenciar la contradicció d'algunes de les cares més aferrissades de Junts per Catalunya. La seva presidenta, Laura Borràs, era claríssima en campanya electoral. “Nosaltres no anem a Madrid a investir ningú”, assegurava en un míting previ als comicis generals.

La mateixa Borràs contestava a X un usuari que assegurava que Junts s'abstindria per investir Pedro Sánchez. “Jo he votat no a investir Pedro Sánchez dues vegades. I, amb mi, fins a 8 diputats de Junts, així que no diem què farem sinó què hem fet. Ja n'hi ha prou!”, escrivia. Era el 17 de juliol: quatre mesos després, el partit de Borràs no només s'abstindrà, sinó que donarà un 'sí' a Sánchez.

Aurora Madaula, diputada de JxCat al Parlament, ha estat sempre una de les cares visibles del partit més contràries a qualsevol acord amb el PSOE. Dijous passat, a X, justificava el pacte d'investidura: “Per tenir un estat independent, si convé, cal negociar amb el diable”. El contrast és total amb les mateixes paraules el gener del 2020, quan atacava l'exdiputat d'ERCJoan Tardà per pactar amb els socialistes:

Tampoc és complicat trobar unes declaracions de Míriam Nogueras contra un acord amb el PSOE. No cal viatjar a un passat llunyà: la diputada de Junts a Madrid i cap de cartell el 23-J passat va ser clara i catalana en campanya electoral. Al debat televisat de TV3, va proposar a Gabriel Rufián “no investir cap president espanyol fins que no es transfereixin les competències per a un referèndum acordat a Catalunya”:

El pacte entre socialistes i puigdemontistes no preveu aquesta cessió competencial ni la celebració de cap referèndum. Tot i això, Míriam Nogueras votarà la investidura de Pedro Sánchez la setmana que ve, esmenant el que ella mateixa va assegurar fa escassos quatre mesos.

“Per Junts no és possible acceptar que sigui més fàcil fer president Pedro Sánchez que Carles Puigdemont. Si la democràcia és una condició impossible, allò que és impossible és l'Estat espanyol”. Amb aquesta contundència s'expressava a la xarxa social X, el 2019, el diputat de JxCat Francesc de Dalmases.

Dalmases, del cercle més proper a Laura Borràs, també forma part de l'ala més dura del partit. Els atacs a ERC pel seu suport al PSOE han estat constants a la darrera legislatura; no obstant, aquesta setmana no va dubtar a mostrar el seu canvi de parer a les xarxes socials:

Rahola se suma al relat de Junts

Borràs, Dalmases, Madaula i Nogueras són quatre veus destacades de Junts, però la seva estratègia de viratge respecte a Sánchez i el PSOE va més enllà. Una de les peces fonamentals del relat mediàtic del partit la juga Pilar Rahola, exdiputada d'ERC, ara molt propera a les tesis de Puigdemont i referent ideològic de bona part de les bases de Junts.

Rahola també s'ha sumat al nou rumb del partit de Puigdemont. El 2021, l'opinadora era molt contundent contra el president del Govern a les xarxes socials. “Sánchez ha donat suport al 155, la violència policial, el discurs del Borbó del 3-O, la presó i l'exili dels líders, i la repressió contra Catalunya, i ara fa propaganda barata dels indults al Liceu. Vinga, que el moqui la iaia”, escrivia llavors.

Aquest mateix dijous, Rahola sortia al rescat de Puigdemont defensant l'acord amb el mateix Sánchez a qui engegava a dida per la seva actitud davant el 'procés':

No hi ha dubte, doncs, que l'acord de dijous deixa en paper mullat moltes de les soflames que ha proclamat Junts els darrers anys. El canvi de rumb i la tornada al pacte suposa una autoesmena de considerable calibre per als de Puigdemont. N'obtindran rèdit o seran castigats electoralment? Valdrà la pena contradir-se de manera tan flagrant? Els propers mesos donaran resposta a aquestes i moltes altres qüestions.