Junts culmina el gir del seu relat en immigració, del bonisme al pragmatisme

Un dels èxits indiscutibles d'Aliança Catalana ha estat haver aconseguit marcar el debat en l'agenda política catalana. Ho ha fet fins al punt de condicionar el relat d'un partit com Junts. La irrupció de l'independentisme identitari, en paral·lel a l'enfonsament dels partits woke, ha obligat Carles Puigdemont a fer un gir en el seu relat.

En l'entrevista d'aquest dimarts a TV3, Carles Puigdemont ha defensat la delegació de les competències d'immigració per a Catalunya. "Si hem de gestionar tota la política migratòria de Catalunya, necessitem ser responsables de tota la cadena de decisió. Des del control de les fronteres, fins a les ordres d'expulsió o la concessió d'un permís de llarga durada", va afirmar.

Puigdemont va reconèixer que "la situació de Catalunya amb la immigració no és comparable al conjunt de l'estat espanyol". Va admetre que el problema migratori és un "repte".

Però va marcar distàncies respecte "qui defuig el problema" i "qui el conflictivitza molt".

Quan CiU deia 'aquí no hi caben tots'

Però Carles Puigdemont i el seu partit no sempre s'han manifestat en aquests termes. N'hi ha prou amb mirar enrere per veure com va canviar el discurs de CiU a Junts en una dècada, i com Puigdemont està tornant a les essències.

El 2011, el Govern d'Artur Mas va nomenar Xavier Bosch com a nou secretari general d'Immigració de la Generalitat. Bosch havia estat diputat d'ERC fins que va trencar juntament amb Àngel Colom per a la creació del Partit Independentista (PI). Després del fracàs d'aquell projecte es va pujar al vaixell de CiU.

En la seva primera entrevista en el càrrec va marcar la línia a seguir del govern convergent amb la qüestió migratòria. Es poden llegir frases com "l'immigrant ha de tenir clar que hi ha una sèrie de valors que respectar". O "no és acceptable que aquí circulin persones amb la cara tapada".

En el programa de la seva conselleria es demanava "fugir del bonisme". El qual Bosch explicava de la següent manera: "Ens referim a això que aquí hi cabem tots, que tots som bons".

"No hi caben tots", deia Bosch, que establia com a prioritat "la integració dels que ja hi són" i "aconseguir que no vingui tothom". De manera profètica, demanava "treballar perquè no vingui més gent i anticipar-nos a les futures onades migratòries. Si no, ens agafarà desprevinguts".

Com ara Puigdemont, l'aleshores secretari general d'Immigració deia que "Catalunya necessita una política migratòria pròpia que mai ha tingut". Afirmava també que "la immigració no és un problema en si mateix, però l'encaix d'arribar molts en poc temps crea problemes". Les noves onades migratòries van acabar arribant, però CiU ja no hi era i en el seu lloc hi havia Junts.

Quan Junts va abraçar el bonisme

La descomposició de CiU i el Procés van portar a la recomposició del nacionalisme conservador català en un projecte ideològicament heterogeni. Puigdemont va avalar la coexistència de diverses corrents ideològiques, del conservadorisme convergent a la socialdemòcrata i l'esquerrana. La pròpia inèrcia del Procés va acabar arrossegant el partit cap al bonisme del qual advertia Bosch.

Just una dècada després d'aquella entrevista, en les eleccions catalanes de 2021, Junts va presentar un programa del més cridaner en immigració. Posava els drets humans al centre de les polítiques migratòries, formulant cinc propostes:

1. Polítiques d'immigració i gestió de la diversitat des de la perspectiva intercultural, de gènere i de transversalitat.
2. Garantir l'acollida humanitària i els drets de les persones migrades.
3. Garantir el compliment de l'empadronament de les persones migrades, essencial per a la seva integració i exercici dels drets fonamentals.
4. Tancament dels Centres d'Internament per a Estrangers (CIE).
5. Elaborar un pacte d'immigració amb perspectiva de gènere.

La situació migratòria d'aleshores a Catalunya no era tan diferent de l'actual. Simplement, el procés havia desplaçat l'eix ideològic i el partit s'havia adaptat a les condicions subjectives del moment. L'aleshores presidenta del Parlament, Laura Borràs, tallava amb el pretext de l'antiracisme les intervencions de Vox que vinculaven la immigració amb la delinqüència.

En això no ha canviat res la situació. Josep Rull continua exercint el veto contra el racisme i la xenofòbia sobre Vox i, en especial, sobre Aliança Catalana. Però mentre el seu cap Carles Puigdemont torna a les essències de la vella CiU culminant l'evolució del bonisme al pragmatisme.