Junts per Catalunya es queda sense la Diputació de Barcelona

Junts per Catalunya ha convocat aquest dilluns 26 de juny a la tarda la seva executiva. Han de decidir sense més dilació si repeteixen el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona . En un altre context, no hi hauria cap discussió, però la jugada de Jaume Collboni i les generals del 23J són dos condicionants massa importants.

Les dues ànimes de Junts tornen a escena. El sector més pragmàtic, més polític, està encarnat pels càrrecs locals. Alcaldes i regidors volen governar a la Diputació i sempre han apostat per una estratègia allunyada de la confrontació. El sector Borràs i Puigdemont viu de l'activisme, de la rebequeria i l'estelada.

Doncs tot sembla indicar que, una vegada més, els moderats perdran una decisió transcendental dins de Junts per Catalunya. Com ja va passar a la votació per sortir del Govern. I com també va passar fa setmanes quan Jaume Giró va abandonar la carrera per ser cap de llistes el 23J. Junts, com ha avançat aquest matí Jordi Basté a RAC1, no pactarà amb el PSC a la Diputació de Barcelona.

Els socialistes hauran de buscar altres socis. I no serà massa problema. Els Comuns els estan esperant des de fa dies i ara també trucaran a la porta d'Esquerra. Si els de Junqueras fan orelles sordes, queda l'opció de reeditar la jugada de l'Ajuntament de Barcelona amb els vots del PP.

Puigdemont torna a guanyar

Carles Puigdemont segueix manant molt a Junts per Catalunya. Té sota el seu control Jordi Turull, que ja ha renunciat a marcar perfil i prefereix deixar fer Waterloo a canvi de mantenir el càrrec. Puigdemont va escollir a dit Míriam Nogueras per al 23 de juliol i va obligar Giró a renunciar sense dir ni piu.

L'estratègia de l'expresident és clara: confrontació, deixar governar el PP i el Vox i crear una altra vegada un clima de tensió mentre espera poder tornar a Catalunya amb immunitat. Si cal renunciar a la Diputació de Barcelona i tot allò que implica -càrrecs, subvencions, personal de confiança,...-, doncs es fa.

Junts per Catalunya ha perdut gairebé tot el poder municipal. Li queda Sant Cugat, la Diputació de Girona, Figueres i alguns consells comarcals. Però sembla que els és igual. Han decidit tornar a pujar a la muntanya, deixar-se guiar des de Bèlgica per qui sí que té un càrrec –i sou– públic.