Junts per Catalunya canvia la seva estratègia amb Pedro Sánchez

L'amnistia abans de la investidura no podrà ser. Junts ho té assumit, i per això planeja demanar al PSOE altres condicions a canvi de cedir en la dilatació de l'anomenada Llei d'Alleujament Penal. Els socialistes aconsegueixen així guanyar temps, però no els sortirà de franc, i hauran d'ampliar el ventall de concessions als independentistes.

El retard de la llei d'amnistia ha caigut malament al despatx de Carles Puigdemont. Però aquest contratemps no canvia el pla de Junts, que és continuar avançant en la negociació per assolir un acord històric per a l'independentisme. És més, l'expresident creu que això li dóna ara una posició de més força.

L'amnistia abans de la investidura era una manera d'aplacar els independentistes perquè donessin el braç a tòrcer en la negociació. Però ara que no es podrà complir, Puigdemont podrà demanar contrapartides i demostrar que és ell qui té la paella pel mànec.

De fet, les negociacions estan deixant al descobert una profunda desconfiança entre dos partits que en poques setmanes podrien arribar a ser socis de govern.

Puigdemont posa la directa

El pla de Junts era que el PSOE es comprometés a aprovar la llei d'amnistia abans de la legislatura. D'una banda, necessitava presentar a l'opinió pública catalana un trofeu abans de la votació d'investidura de Pedro Sanchez. D'altra banda, volia una prova palpable que els socialistes no es farien enrere una vegada investit el president.

Però Pedro Sánchez té com a màxim fins al 27 de novembre per ser investit, i no hi ha temps material per aprovar una llei de tal importància. A més, els socialistes tampoc es fien de Junts. I si aproven la Llei d'Alleujament Penal i al darrer minut els diputats de Junts voten 'no' a la investidura?

Un cop assumit que no hi haurà investidura, Puigdemont ha posat damunt la taula un paquet de mesures que feia temps que esperava. L'expresident exigirà un compromís ferm dels socialistes, que passarà per un reconeixement explícit de l'independentisme com a interlocutor vàlid.

Una cursa de fons

L'ideal per a Junts hauria estat obtenir l'amnistia abans de la investidura i el compromís per escrit d'un referèndum d'autodeterminació abans de dos anys. Junts hauria donat els set vots a Sánchez, i es va acabar el problema. Però els condicionants i els terminis obliguen els postconvergents a preparar-se per a una carrera de fons.

L'amnistia servirà per desjudicialitzar el procés i portar-lo al terreny polític. Però hi ha una altra cosa molt important per a Puigdemont, i que posarà damunt la taula a canvi de no haver obtingut l'amnistia a temps. Consisteix en un reconeixement explícit de l'independentisme com a interlocutor amb l'Estat espanyol.

El primer pas el va fer del Ministeri de l'Interior fa uns dies i va sol·licitar la retirada de l'independentisme català com a terrorisme per part de l'Europol. Ara es tracta de fer un pas més. Si l'Estat espanyol reconeix l'independentisme com a interlocutor vàlid, aleshores l'amnistia tindrà més sentit i s'obrirà la porta al referèndum.

Els tempos de Waterloo

Puigdemont vol marcar els temps d'un pla que ha de tenir com a horitzó una consulta vinculant sobre la independència a Catalunya. L'amnistia permetrà a l'expresident tornar a Catalunya amb l'expedient net i tornar-se a posar al comandament del Procés. Aleshores utilitzarà la seva posició per portar el Govern al seu terreny en el plantejament d'un referèndum d'autodeterminació.

Junts vol utilitzar el botó nuclear com a pressió, és a dir, forçar el referèndum amb l'amenaça que en qualsevol moment pot donar suport al PP i Vox en una moció de censura contra el Govern. Aleshores ja estarà aprovada l'amnistia, i Puigdemont podrà tensar la corda sense tanta por. El que és clar és que el PSOE està tancant cada vegada més les seves sortides davant d'una possible tancada dels juntaires.