Josu Ternera confessa un crim prescrit d'ETA al documental de Jordi Évole

Aquest divendres, Netflix estrenarà l'últim documental de Jordi Évole i Màrius Sánchez: 'No me llame Ternera'. En aquest documental, Évole entrevista Josu Urrutikoetxea, més conegut com a Josu Ternera.

José Antonio Urrutikoetxea és una de les cares visibles d'ETA a Espanya. El conegut terrorista va ser diputat al Parlament Basc per Euskal Herritarrok entre 1998 i 2005.

Josu Ternera es va convertir en el número u d'ETA el 1987, després de la mort Txomin Iturbe Abasolo. A Ternera se li atribueix l'atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987, on van morir 11 persones.

A més, al documental, Ternera també ha parlat sobre altres crims com l'assassinat de l'alcalde de Galdakao (Biscaia), Víctor Legorburu o l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona.

L'atemptat contra la casa caserna de Saragossa, atribuït a Josu Ternera

L'11 de desembre de 1987, a les 6.10 hores, un Renault 18 va explotar a la porta de la casa caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa, situada a l'avinguda de Catalunya.

L'explosió va fer que s'ensorressin les quatre plantes de l'edifici, per la qual cosa es va haver de procedir al desenrunament per recuperar els cossos de les 11 persones mortes.

Entre les víctimes mortals hi havia tres guàrdies civils, les esposes de dos, i sis menors d'edat.

El gener de 1989, un any després del crim, Josu Ternera va ser detingut a Baiona. El terrorista va ser condemnat a França a 10 anys de presó, i va ser extradit a Espanya el 1996.

El gener de l'any 2000, el Tribunal Suprem va decretar la llibertat en considerar que els seus delictes havien estat jutjats a França. Per aquesta decisió, la Fiscalia i l'Associació de Víctimes del Terrorisme van recórrer contra la sentència i es va tornar a imputar Ternera pels fets.

Tot i així, Ternera no va comparèixer davant el tribunal i va fugir de la justícia. Va ser detingut el 16 de maig del 2019.

Vedella confessa la seva participació en un crim prescrit

Al documental 'No me llame Ternera', el membre d'ETA confessa també haver participat en l'assassinat de Víctor Legorburu, alcalde de Galdakao el 1976.

Aleshores, Ternera formava part de l'ETA militar i del comando al qual se li va ordenar posar fi a la vida de Víctor Legorburu.

El 9 de febrer del 1976, ETA va assassinar Legorburu a primera hora del matí, quan l'alcalde sortia del seu domicili amb l'escorta, Francisco Ruiz, que va sobreviure a l'atemptat.

Aquell matí el comando de Ternera va descarregar dues ràfegues de metralleta contra Legorburu i Ruiz. Un altre terrorista que va participar en l'atemptat, va rematar a l'alcalde de Galdakao, causant-li la mort. Ruiz, en canvi, va sobreviure a dotze trets.

Tres mesos abans de l'assassinat de Víctor Legorburu, ETA havia donat un ultimàtum als alcaldes del País Basc perquè dimitessin. El dia que Legorburu va ser assassinat, s'acabava aquest ultimàtum.

Josu Ternera no s'incrimina legalment a 'No me llame Ternera'

L'etarra reconeix al documental haver participat en crims amb víctimes mortals anteriors al 1977, ja que per ells no se'l pot incriminar.

Tot i així, a 'No me llame Ternera', parla sobre altres crims comesos per la banda terrorista com el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco. Al documental, Ternera no reconeix obertament els crims d'ETA com el que són, encara que demana perdó a les víctimes.

L'únic que Ternera apunta que “va ser un error de càlcul”, va ser l'atemptat de l'Hipercor de Barcelona el 1987.

El 19 de juny de 1987, a les 16.10 hores, un cotxe bomba va explotar a la primera planta del pàrquing del supermercat Hipercor, ubicat a l'avinguda Meridiana.

Arran d'aquesta explosió, 21 persones, entre les quals quatre nens, van morir i 45 persones van resultar ferides. L'atemptat d'Hipercor va marcar un abans i un després a la història d'ETA, ja que aquest va ser el primer atemptat que va afectar únicament víctimes civils.

“És un error enorme. És una conseqüència que la policia no desallotgi”, afirma Josu Ternera al documental.

I és que aquella tarda, ETA va fer tres trucades avisant del que farien. La primera, la Guàrdia Urbana de Barcelona, la segona, l'administració d'Hipercor; i la tercera, al diari Avui.

Totes aquestes trucades fetes des d'una cabina telefònica van quedar registrades, però la policia no va poder evitar la matança perquè no sabia si es tractava d'una alarma falsa o no.

Josu Ternera no demana perdó

A 'No em truqui Ternera', Josu Urrutikoetxea no sembla mostrar ni una mica de penediment sobre els actes comesos per ETA.

“El dolor, disminuirà el que jo li digui? Matar és una motxilla que aquesta persona portarà fins al final de les seves vides”, explica Ternera.

Pel que fa a la dissolució d'ETA, Josu Ternera afirma que s'hauria de fer molt abans.

Ara, queda esperar per saber que és exactament el que explica l'etarra i les claus d'aquest documental que molts titllen de 'blanquejar el terrorisme'.