El PSC prova el xarop independentista

El PSC es va voler apuntar a aquelarre independentista d'ahir a Sant Miquel de Cuixà, al sud de França, i va sortir escaldat. L'acte organitzat per la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) va esdevenir una exhibició de l'independentisme més recalcitrant. El resultat, ovació per a Carles Puigdemont i boicot per a José Montilla.

El pla inicial era reunir cinc presidents catalans per homenatjar Pau Casals. L'expresident José Montilla es va venir a participar en aquest acte polític, i va acabar provant el xarop independentista. Però, què esperava l'exmandatari socialista dels que li recorden constantment el seu origen andalús?

Montilla va haver de fer la seva intervenció entre els crits i els xiulets de la parròquia processista enardida. "Tinc l'esperança que els que creuen que només hi ha una manera d'entendre Espanya arribaran a acceptar que la diversitat és un valor que cal protegir", va dir l'expresident. Unes paraules que tampoc van agradar i van ser respostes amb més esbroncades.

José Montilla en terreny de Puigdemont

L'acte en què va intervenir José Montilla va estar presidit per quatre presidents més, entre ells Carles Puigdemont. L'expresident pròfug de la justícia va ser el gran ovacionat de la vetllada, i va aprofitar per posar en valor els seus èxits en la negociació de la Mesa del Congrés. Sabia que jugava a territori amic.

L'expresident Quim Torra tampoc es va voler perdre una oportunitat tan preuada d'atiar Espanya. Va arribar fins i tot a insinuar que Pau Casals no va rebre el Premi Nobel de la Pau a causa d'una “tenebrosa maniobra espanyola”. Tot i que ja res sorprèn de Quim Torra.

Van completar el cartell l'expresident Jordi Pujol i el president Pere Aragonès. Pujol va destacar, en referència a Pau Casals, que “som i volem ser una identitat oberta al món i a la gent”. Una cosa que sembla que no es pot aplicar a José Montilla, víctima del rebuig de l'independentisme benpensant.

El president 'il·legítim' per als indepes

José Montilla sempre ha mantingut una relació ambigua amb el Procés. D'una banda, no dubtava a denunciar “l'independentisme vergonyant” d'Artur Mas, però de l'altra culpava a l'”espanyolisme ranci” de la fractura social a Catalunya.

És el mateix Montilla que es va posar al capdavant de la manifestació “Som una nació, nosaltres decidim”. I el mateix que visitava els líders del procés a la presó o que defensava el seu alliberament per solucionar el conflicte català. Malgrat totes les seves picades d'ullet, el gruix del processisme mai no ha tingut pietat amb ell.

La històrica presidència de José Montilla va ser vista pel nacionalisme pujolista com una usurpació del poder que els pertanyia de manera gairebé patrimonial. No van dubtar a utilitzar els seus orígens andalusos per negar-ne la legitimitat. "Em molesta molt que sigui un andalús amb nom castellà", afirmava Marta Ferrussola.

Per al supremacisme català, Montilla sempre va ser un president “il·legítim”, una anomalia. Cosa que s'encarreguen de recordar-li sempre que poden, com va passar ahir al crit d'"independència" mentre Montilla defensava una "Espanya fraternal".