Joan Ignasi Elena, durant una sessió al Parlament
POLÍTICA

Joan Ignasi Elena, enxampat mentint en parlar d'immigració i d'inseguretat

El conseller d'Interior de la Generalitat enganya la ciutadania exposant dades falses o poc precises en una entrevista

Que la irrupció del debat de la immigració i la inseguretat ha agafat a contrapeu els partits d'esquerres és una evidència. ERC, que continua governant en minoria a Catalunya, s'ha vist obligada a moure fitxa davant l'auge d'Aliança Catalana. Fins ara, l'únic partit que havia posat sobre la taula aquesta mena de qüestions era Vox, però com que no comparteixen electorat, els republicans no havien tingut la necessitat d'abordar-les. Ara, els de Sílvia Orriols sí que els poden esgarrapar vots i d'aquí vénen ara les presses.

El bonisme d'ERC els obliga a mantenir un discurs allunyat del d'Aliança Catalana. Tot i això, mentre abans es negaven a parlar d'immigració i inseguretat, ara sí que hi accedeixen. És un gir que hem vist les últimes setmanes, obligat també pel moviment de Junts al respecte -també condicionat pel fenomen Sílvia Orriols-. El problema que tenen els republicans és que no saben com fer front al debat sense caure en mentides o contradiccions.

La realitat és la que és i xoca frontalment amb els mantres que ha defensat l'esquerra històricament. Més de la meitat de presos a les presons catalanes són estrangers, una xifra que puja fins al 72% en el cas dels joves. I gairebé el 80% dels detinguts a Barcelona el 2023 van ser immigrants. Davant d'aquesta evidència, Joan Ignasi Elena s'ha proposat parlar de dades sobre delinqüència i immigració. El problema és que ho ha fet amb unes dades falses.

Plànol mitjà de Pere Aragonès i Joan Ignasi Elena amb cara de preocupació i emportant-se la mà a la boca

Les mentides de Joan Ignasi Elena

En una entrevista al Diari Ara, el conseller d'Interior explicava que “hi ha un 0,2% de població penitenciària que és immigrant”. Segons dades facilitades per la Conselleria de Justícia, Elena menteix. I és que la població considerada estrangera que hi ha a les presons catalanes és de 50,3%.

Segurament, Joan Ignasi Elena es referia que els immigrants que hi ha a les presons representen el 0,2% del total de la població estrangera que hi ha a Catalunya. Igualment, seria una dada esbiaixada, ja que si fem la mateixa proporció amb els considerats “nacionals”, aquesta xifra se situa al 0,06%.

Una altra de les mentides del conseller d'Interior en aquesta entrevista és referir-se a la reincidència d'aquest 0,2% d'immigrants quan surt de la presó. Elena afirma que només un 20% reincideix, cosa que és certa. Tot i això, assegura que el percentatge de reincidència a França és del 40%. I això, tal com va explicar el portal de verificació Verificat, gens sospitós de ser precisament d'extrema dreta, no és del tot veritat.

I és que el 20% a què fa referència Elena és el d'excarcerats que tornen a entrar a la presó després de cometre altres delictes en un període de cinc anys. Mentre que el 40% de França (que realment és el 45%), fa referència als excarcerats que tornen a tenir una causa judicial oberta al cap de dos anys de sortir de la presó. És a dir, compara dades que fan referència a dos conceptes diferents. Segons Verificat, les úniques dades comparables al respecte entre Catalunya i França són les del 2002, en què la reincidència penitenciària va ser del 46% a terres franceses i del 40% a terres catalanes.

Joan Ignasi Elena també va dir que a Catalunya hi ha 1,3 milions d'estrangers i que 650.000 treballen, mentre que menys d'un 2% cobra una pensió. Molts usuaris en xarxes socials retreien les seves paraules, recordant que la majoria d'immigrants vénen en edat de treballar i que és lògic que només una petita part cobri una pensió. També li van retreure que, en lloc de centrar-se només en les pensions, no digués quin percentatge cobra ajudes. Altres van assenyalar que hi ha 650.000 immigrants més no treballen, encara que aquí s'hauria de restar als menors i als estudiants.

Aquesta és una mostra més que l'esquerra, i especialment ERC, s'ha vist forçat a abordar el debat sobre immigració i delinqüència. No obstant això, és evident que no s'hi senten còmodes. I volen reforçar les seves idees amb unes dades que, ràpidament, molta gent ha desmuntat.