Ajuntament de Barcelona Jaume Collboni s'apunta als cordons sanitaris
El precedent del Parlament no és clar: limitar la llibertat d'expressió d'altres forces polítiques és delicat
Jaume Collboni s'ha unit a la tendència de limitar els "discursos d'odi" en espais públics, prenent com a model la normativa que ja s'està debatent al Parlament. Recentment, Collboni va anunciar que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en una ordenança per combatre els "discursos d'odi i la discriminació". Durant una campanya contra la LGTBIfòbia, Collboni va destacar la importància de no permetre la institucionalització de missatges discriminatoris.
L'alcalde de Barcelona va assenyalar que aquests discursos, que inclouen micromasclismes i microracismes, estan afectant països de la UE, com Hongria. El projecte d'ordenança encara es troba en fase de revisió jurídica, però s'està duent a terme una prova pilot al districte de Sant Martí. Aquest barri, situat a la perifèria de la ciutat, es caracteritza pel seu baix nivell de renda i per una creixent tensió social al voltant de la immigració i la venda il·legal.
A Sant Martí, l'entitat Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, juntament amb la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), ha instat els regidors a modificar el reglament del districte per prohibir els discursos discriminatoris i d'odi a les sessions plenàries. La proposta inclou sancions per a qui infringeixi el nou codi de conducta, i podria fins i tot comportar l'expulsió de regidors.
Collboni se suma a la limitació de la llibertat d'expressió | Europa Press
El precedent no és clar
Al Parlament, però, els plans de Collboni i altres iniciatives similars s'enfronten a un escenari més complex. Els lletrats del Parlament han advertit sobre els riscos d'actuar de manera arbitrària a l'hora d'intentar limitar els discursos aliens. En el seu informe, els advocats subratllen que la llibertat d'expressió i la protecció del discurs parlamentari estan per sobre de la resta de consideracions.
Tot i això, el president Rull ha manifestat la seva intenció de prendre mesures contra Vox i AC, però s'ha topat amb la jurisprudència europea. El risc d'arbitrarietat és una de les principals preocupacions, ja que el control de les intervencions parlamentàries ha de ser racional i proporcional.
El president del Parlament, Josep Rull | ACN
L'estratègia dels lletrats del Parlament és evitar que les limitacions al discurs parlamentari afectin injustament alguns grups i no d'altres. En aquest sentit, alguns consideren que el cordó sanitari aplicat a Vox i Aliança Catalana és selectiu. Per contra, discursos com els de la CUP, que també poden ser ofensius, no reben el mateix tracte.
En resum, l'enfocament de Collboni i les iniciatives que s'estan implementant a l'Ajuntament de Barcelona reflecteixen una creixent pressió per regular la llibertat d'expressió. Tanmateix, la naturalesa del mateix parlamentarisme fa difícil justificar que formacions legítimament votades no puguin dir segons què coses.
Més notícies: