Janet Sanz fitxa per RAC1, emissora beneficiada amb 2,3 milions pel govern del qual formava part

El Món a RAC1, el programa matinal de Jordi Basté a l'emissora del Grupo Godó, ha anunciat aquest matí per sorpresa la incorporació de Janet Sanz com a tertuliana. L'exregidora d'alcaldia de Barcelona està sent aquests dies focus d'atenció. Després d'abandonar la política activa s'ha incorporat com a assessora en un institut que el gobierno d'Ada Colau, del qual ella formava part, va regar amb suculentes subvencions.

No hi ha res d'il·legal en la contractació de Janet Sanz per l'Associació Mundial de les grans Metropolis (a la notícia original es feia referència erròniament a l'Instituto Metrópolis, que és un organisme que no té res a veure amb l'Associació de les Grans Metrópolis, entitat que sí que ha contractat Janet Sanz)

com tampoc per la seva incorporació com a tertuliana a RAC1. Sí que planteja, en canvi, un debat ètic sobre les portes giratòries i el cercle tancat d'un poder alimentat amb els diners de tothom.

L'associació Metropolis, al qual Janet Sanz s'incorpora després de més d'una dècada en la política institucional, va rebre més d'1,2 milions d'euros en subvencions durant el gobierno del qual Sanz va formar part. A més, el departament d'Acció Climàtica del qual Sanz és vicepresidenta va regar amb 1,5 milions d'euros l'institut que ara la contracta. Un cas flagrant de les portes giratòries amb les quals suposadament havien d'acabar polítics com Ada Colau i Janet Sanz.

Però això no és tot. Perquè l'exregidora d'alcaldia fitxa ara per una emissora a la qual el gobierno d'Ada Colau va beneficiar amb 2,3 milions d'euros en publicitat institucional entre 2019 i 2023. S'entén millor ara com funciona el poder a Catalunya?

Com funciona el poder a Catalunya

No es tracta només d'una qüestió crematística, ja que, de fet, els honoraris de tertulià de RAC1 són més aviat moderats. Però sí que és una mostra més de l'estreta vinculació entre els mitjans subvencionats i l'elit política que els subvenciona amb diners públics. Dit d'una altra manera, els diners dels teus impostos van per enriquir uns mitjans que sostenen el relat de qui gestiona els teus impostos.

És al mateix temps un fidel reflex de com funciona el poder a Catalunya i la manca de pluralitat en el panorama de mitjans de comunicació. En aquest sentit, el Grupo Godó fa anys que és el més beneficiat per les subvencions i la publicitat institucional. Un favor que aquest grup comunicatiu torna amb vassallatge informatiu, visible per exemple en el sectarisme ideològic de programes com el de Basté.

Davant d'aquest model de mitjans subvencionats, hi ha qui defensa un model basat en la lliure competència. Un model on els mitjans no funcionin a base d'injeccions de diners públics a canvi de favors, sinó que els seus beneficis depenguin de l'audiència que tenen. Això beneficiaria la pluralitat i impediria casos com el de Janet Sanz, on hi ha un evident intercanvi de favors.