Israel i Palestina, nou camp de batalla de la política catalana i espanyola

Aquest dissabte es compleix exactament una setmana de l'atac de Hamàs i altres grups fonamentalistes islàmics a Israel. En un conflicte enquistat des de fa dècades, el 7 d'octubre passat es va produir un nou episodi sanguinari. En plena celebració de la festa del Sucot, els grups terroristes palestins van atacar per via aèria i terrestre Israel des de la Franja de Gaza.

Als llançaments de milers de coets se'ls va unir la massacre del Festival per la Pau, assaltat per terroristes palestins. A més, desenes de vídeos d'atacs, terroristes obrint foc contra israelians i vexacions de tota mena van prendre el protagonisme en qüestió d'hores. El brutal atac palestí de dissabte passat va tenir repercussió immediata a tot el planeta i les reaccions polítiques no s'han fet esperar.

La nova intifada palestina va agafar completament per sorpresa el poble israelià i el seu govern, que han respost sense pietat. El president d'Israel, Benjamin Netanyahu, i el govern del país en ple, van ordenar una resposta molt contundent, amb bombardejos i incursions militars al territori palestí. L'objectiu és clar, públic i explícit: "destruir les capacitats militars i governamentals de Hamàs i la Jihad Islàmica Palestina".

Israel i Palestina, al centre de l'actualitat política a Espanya

No hi ha dubte que un conflicte d'aquestes característiques pren el protagonisme absolut de l'actualitat mundial. Òbviament, Espanya i la seva classe política no n'han quedat al marge i durant tota la setmana hem presenciat posicionaments sobre la qüestió per part dels líders polítics del nostre país. Postures previsibles, en la majoria d'ocasions, tot i que han donat peu a discrepàncies notòries, sobretot al si del Govern en funcions i els socis de coalició.

Van ser especialment subratllables les diferències entre les paraules de dimecres passat de la vicepresidenta en funcions, Yolanda Díaz, i la ministra de Defensa, Margarita Robles. La líder de Sumar es va mostrar inicialment equidistant en el seu discurs de dimecres durant la cloenda de les jornades del partit The Left al Parlament Europeu, quan va prendre la paraula. Díaz va dir que s'ha de condemnar la violència "vingui d'on vingui", evitant assenyalar exclusivament l'atac de Hamàs.

Però al mateix discurs, la vicepresidenta del Govern en funcions va decantar amb claredat la seva opinió. Díaz va parlar d'"apartheid israelià" i va evitar qualificar Hamàs d'"organització terrorista". Les seves paraules li van valer crítiques sonores procedents de la dreta política i també per part de les associacions jueves que es van manifestar a Madrid en defensa d'Israel.

Amb un Pedro Sánchez centrat en les negociacions per a la investidura, el posicionament del Govern el va marcar la ministra de Defensa, Margarita Robles. Les paraules de Díaz van urgir una recol·locació per part de l'ala socialista de l'executiu i Robles va ser molt clara. En un dard a la vicepresidenta, va manifestar que "quan es produeixen atemptats terroristes com els que s'han produït i que estem veient aquests dies amb morts de nens decapitats, no es pot ser en cap cas equidistant".

El Partit Popular i Vox van condemnar des del primer moment l'atac palestí. Davant la discordança del Govern, les formacions de Feijóo i Abascal han aprofitat per assenyalar la posició titubejant de l'executiu de Sánchez i les diferències amb Sumar.

Els partits catalans també es posicionen sobre el conflicte entre Israel i Palestina

També a Catalunya el conflicte desfermat dissabte passat ha generat una onada de reaccions i enfrontaments entre partits. De fet, la qüestió ha estat utilitzada com a arma per atacar el Govern d'un Pere Aragonès a qui també s'ha titllat d'"equidistant" durant aquesta setmana. Tot i condemnar l'atac de Hamàs, va demanar un cessament de la violència a les dues parts i s'ha mantingut al marge de la qüestió els últims dies.

La reacció del president de la Generalitat ha estat criticada de manera contundent no només per l'oposició. Entitats catalanes proisraelianes, com l'Associació Catalana d'Amics d'Israel (ACAI) han carregat contra Aragonès pel silenci i la manca de "solidaritat" amb les víctimes de l'atac. També Junts ha manifestat el seu desacord amb el president.

L''exconsellera' d'Exteriors, Victòria Alsina, va titllar d'"equidistants" les paraules de la seva successora al càrrec, Meritxell Serret, i la reacció de Pere Aragonès:

Al marge del Govern, els partits han estat clars respecte a la seva posició política davant de l'atac de Hamàs. Els partits podrien pactar la setmana que ve al Parlament una resolució per posicionar-se institucionalment sobre el conflicte. El 2022, ERC, PSC, els Comuns i la CUP van pactar un text que parlava d'"apartheid israelià" i Junts ja ha registrat una moció, després de l'atac de dissabte, que demana corregir aquesta expressió.

Mentre que la CUP mostrava el seu suport inequívoc a la causa palestina malgrat l'atac terrorista de Hamàs, els Comuns es significaven amb el poble palestí encara que de manera més moderada. Joan Mena, portaveu del partit, expressava el seu rebuig "tant als atacs de Hamàs com a l'ocupació israeliana de Palestina". I pel que fa al PSC, han imperat els equilibris: mentre Collboni es posicionava clarament al costat de les víctimes israelianes, la portaveu del partit, Elia Tortolero, posava l'accent en el suport de la formació en la línia de “contribuir a l'estabilitat de la regió".

Una veu discordant dins d'ERC: la diputada Pilar Vallugera

En les últimes hores, una veu ha trencat l'habitual uníson d'ERC en aquest i tots els debats públics. Els republicans, històricament posicionats al costat de la causa palestina, han vist com una de les cares principals a Madrid manifestava la seva discrepància. Es tracta de Pilar Vallugera, diputada al Congrés, que ha mostrat el seu nítid suport a Israel en el conflicte:

Una claredat i un posicionament inhabituals a ERC, que ja han merescut respostes contundents per part de companys de la formació. Porti o no conseqüències aquesta opinió, com ella mateixa aventura en les seves paraules, el cert és que les seves declaracions ja estan aixecant certa revolada interna a les files republicanes.