
L’últim intent de censurar les xarxes socials se li gira en contra a Salvador Illa: allau de crítiques
El poder polític sap que ha perdut una gran parcel·la de poder i que només li queda la premsa subvencionada
El president Salvador Illa va voler presentar el seu nou conveni contra els anomenats discursos d'odi com un avanç històric per a Catalunya. A les seves xarxes va afirmar que “les xarxes socials no poden ser un lloc sense llei, sense drets i sense responsabilitats”. Però el missatge va durar poc abans de rebre una nota de la comunitat que el va deixar en evidència.
Els usuaris van recordar que els exemples mostrats per Illa no encaixen en la definició legal de discurs d'odi. És més, qualsevol restricció així vulneraria la llibertat d'expressió protegida per la Constitució i els estàndards europeus. La correcció va encendre les crítiques i va convertir l'anunci en un bumerang polític.
Paral·lelament, la ministra Elma Saiz va reforçar el discurs institucional parlant de “monitorar missatges racistes, xenòfobs i islamòfobs”. Però la reacció pública va ser igual de dura. Molts usuaris consideren que el Govern i l'Estat no busquen protegir ningú, sinó vigilar el debat digital i controlar espais on el poder polític no té domini.

La frase de Saiz, “el que passa a xarxes no es queda a xarxes”, es va llegir com un advertiment més que com una reflexió. La percepció general és que aquest conveni obre la porta a una supervisió constant del discurs públic a internet.
Allau de crítiques per una iniciativa vista com a censura
Les respostes a Illa il·lustren perfectament aquest malestar. Desenes d'usuaris pregunten qui podrà decidir quin contingut és odi i quin no. D'altres recorden que aquesta funció correspon als jutges, no a un govern autonòmic. I molts denuncien que l'Executiu català torna a actuar com a censor sota el pretext de la lluita contra la intolerància.
L'episodi ha revelat una incomoditat creixent dels governs davant d'un ecosistema digital que no controlen. Les xarxes socials han trencat els monopolis informatius i permeten que molts discursos circulin sense filtres polítics. Per això, bona part de la ciutadania veu aquests convenis com intents de recuperar poder sobre la conversa pública.
Així, el que havia de ser una mostra d'autoritat institucional s'ha convertit en un exemple de resistència civil contra la censura. El Govern volia fixar un marc moral i legal per al debat digital, però només ha aconseguit mostrar la seva ansietat davant d'un espai que ja no controla. En lloc de reforçar el seu relat, Illa ha comprovat que les xarxes són un terreny on el poder polític ja no dicta les regles.
Més notícies: