2024, l'any en què la inseguretat se situarà al centre del debat polític

La inseguretat als carrers de molts municipis de Catalunya és un tema recurrent en qualsevol conversa mundana. Les okupacions, furts, robatoris de més gravetat o fins i tot delictes de transcendència han anat copant en els últims mesos i anys, com una gota malaia, el safareig de moltes localitats i barris catalans. No és, doncs, una qüestió nova, si bé en el transcurs de l'any que acabem de deixar enrere, la percepció de 'crescendo' de la inseguretat al carrer ha anat a més.

En paral·lel, els mitjans de comunicació massius i les seves respectives cobertures informatives no semblen correspondre, de forma proporcionada, a aquesta preocupació de la ciutadania. L'amnistia, la guerra entre Palestina i Israel o altres qüestions de tall merament polític o econòmic ocupen la majoria de minuts de ràdio i televisió; així com de pàgines de premsa. Les xarxes socials han estat sovint les principals difusores d'alertes sobre qüestions d'inseguretat.

Això no obstant, és cert que aquesta tendència ha començat a canviar durant el 2023. L'augment dels fets delictius a Catalunya ha obligat els mitjans tradicionals a cedir atenció a la qüestió de la inseguretat. Desbordada qualsevol previsió quant a números -les dades provisionals d'aquest 2023 són una evidència-, la delinqüència i la criminalitat han esclatat als carrers de moltes localitats, així com als mitjans de comunicació tradicionals.

Ara que, en definitiva, ja es parla obertament de la qüestió i sembla haver-se trencat l''omertà' —imposada o autoimposada— sobre la inseguretat, sembla que el tema està a punt de transcendir a l'òrbita política. Amb el debat ja als mitjans de comunicació massius després del seu esclat durant l'any 2023, tot sembla indicar que el 2024 serà el trampolí definitiu. Ara que ja es reconeix l'existència del problema, tot apunta que aquest serà l'any en què la inseguretat se situarà al centre de l'arena política al nostre país.

Les dades parlen per si soles: la criminalitat es dispara a Catalunya el 2023

Per intentar dimensionar en quin moment es troben els índexs de criminalitat a Catalunya, el més prudent és esperar la publicació de les dades definitives. Amb el tancament de l'any, es calcula que a finals del mes de gener es faran públics els índexs detallats de delinqüència per part d'Interior. No obstant això, sí que ja es coneixen les dades del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l'Interior fins al tercer trimestre del 2023, és a dir, del gener al setembre.

En aquest període, les infraccions penals a Catalunya es van situar en 377.723, és a dir, 1.386 de mitjana cada dia. Una autèntica barbaritat, en una xifra que inclou agressions sexuals, homicidis i assassinats, robatoris i furts de tota mena, segrestos i delictes de tràfic de drogues. La xifra sorprèn encara més quan es constata que hi ha un augment del nombre de delictes en un 6,5% respecte del 2022 i del 33,66% en comparació del 2021.

Les dades ja havien crescut notablement durant els anys previs a la pandèmia –2018 i 2019–, molt per sobre dels exercicis previs. Després de baixar notablement durant l'època de la covid i les mesures socials, ràpidament han recuperat vigor fins a superar qualsevol dada anterior. Si mirem les dades del 2023 (fins al setembre) i les comparem amb el mateix període de l'any anterior, podem observar-ne els increments.

Catalunya ha registrat 52 homicidis (40 l'any anterior), gairebé 19.000 robatoris amb violència, més de 20.000 robatoris a domicilis -l'única xifra que disminueix però de forma anecdòtica, un 0,2%- i 6.288 robatoris de vehicles (5.300 un any enrere). Les agressions sexuals es disparen: 1.213 el 2023; per 925 el 2022 i 462 el 2021; i el tràfic de drogues va a més, amb 3.200 infraccions els primers 9 mesos de l'any, 300 més que en el període anterior.

Preocupació a peu de carrer: els alcaldes comencen a alçar la veu

Si els números salten a la vista, els casos que amaga cadascun d'ells esgoten la paciència de la ciutadania que es veu afectada per aquests delictes. Si creixents són els índexs de criminalitat a Catalunya, també puja de manera clara la indignació a moltes localitats catalanes. Comunitats de veïns, plataformes de barri i fins i tot ajuntaments, amb els seus alcaldes al capdavant, ja han començat a alçar les veus.

Aquest 2023 ha estat l'any de l'esclat de la inseguretat a molts carrers de Catalunya, amb casos que han aconseguit una atenció mediàtica inèdita. El més flagrant és el de Calella, protagonitzat per un grup d'onze joves, antics menors immigrants extutelats per la Generalitat. Des del maig, el grupuscle acumula més de 260 detencions per petits delictes, i l'alcalde la localitat, Marc Buch, de Junts, va demanar la seva expulsió a causa d'aquesta multireincidència.

Les seves paraules van causar una gran polèmica, amb l'esquerra atacant Buch, però va suscitar una imatge clarificadora. Tots els alcaldes de Junts a la comarca del Maresme van posar al seu costat, donant suport a la seva petició. Una evidència que alguna cosa es mou al món local i a l'univers postconvergent pel que fa al debat migratori.

Manresa, Vic, Figueres o Badalona han estat, entre moltes altres ciutats, focus d'episodis d'inseguretat que han transcendit els municipis mateixos. Això prova que estem davant un repte estructural que, davant el desbordament sofert en els últims temps, la política haurà d'afrontar aquest 2024.

2024, l'any en què la inseguretat prendrà protagonisme polític

El debat de la inseguretat serà ineludible a la política catalana i fins i tot a l'àmbit nacional. A molts ajuntaments, la qüestió ja s'ha ubicat damunt de la taula, si bé és cert que, més enllà de pressió a les institucions competents, poc poden fer els governs locals. A Catalunya és el departament d'Interior comandat per Joan Ignasi Elena qui ha d'abordar la qüestió.

Al Parlament, Vox ha introduït la qüestió de la inseguretat en algunes de les intervencions. Però, davant de l'envergadura que pren dia rere dia, altres grups com el PP o fins i tot el PSC també ho han fet, com és el cas dels episodis de Calella, fa només unes setmanes.

També aquest 2024 podria propiciar un Parlament que reflectís de manera més clara la preocupació del carrer per la seguretat. Unes eleccions autonòmiques avançades podrien donar entrada a Aliança Catalana, el partit de l'alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, amb un discurs absolutament desenfadat i clar en aquest àmbit. Orriols podria coincidir en aquesta qüestió amb grups situats als seus antípodes a escala nacional.

Amb aquesta conjuntura, doncs, l'any s'obre amb una conclusió més que presumible: si el 2023 ha servit per a l'esclat de la inseguretat al carrer i als mitjans, el 2024 hauria de significar la seva traducció política. Una de les preocupacions més importants dels catalans està abocada, en definitiva, a situar-se on hauria d'estar: al centre del debat polític a Catalunya. Ara sí, és qüestió de setmanes.